Estrenem les primeres hores d’un nou any. Molts pensaven que no hi arribaríem, arran del calendari dels Maies. Però, de moment, encara hi som... Que tiri la primera pedra qui no ha entrat a Internet per informar-se una mica d’aquest tema. De fet, tan gran ha estat l’impacte de la divulgació d’aquesta profecia a la xarxa que ens com la mateixa Nasa s’han afanyat a desmentir-la, aportant tot tipus de proves científiques durant aquests últims temps per evitar, com sigui, l’onada de consultes i temors que els hi arribaven d’arreu. Missatges, fins i tot, de famílies i col·lectius desesperats que amenaçaven amb suïcidis en massa el dia de la fi del mon. Això em recorda molt, ja que ja tinc uns anys, la histèria col·lectiva que es va viure arran de la caiguda del laboratori Skylab a la terra, l’any 79, o al canvi de mil·lenni, l’any 2000, fets que van quedar, realment, en un no res.

El problema que tenim ara és l’accés fàcil a la informació i l’excés d’aquesta. La poca fiabilitat del que trobes fa esgarrifar i, realment, suposa un greu perill per a persones aprensives o que no es paren a contrastar el que llegeixen. La xarxa, com la societat, té dues cares. La positiva i la negativa, la veritat i la mentida, el blanc i el negre...

Va arribar-me a les mans un correu electrònic, molt agressiu per cert, assegurant que la cura del càncer existia i que, per interessos econòmics de les empreses farmacèutiques (al més pur estil de novel·la de ficció de Robin Cook), s’intentava tapar. Sempre sóc escèptic a aquest tipus de missatges i, normalment, els esborro d’immediat, però em va semblar molt fort que es jugués amb una cosa així, i mes després de trobar-me cada dia més amb casos molt propers a mi que pateixen aquesta malaltia. En ell, s’afirma que el suc d’una fruita tropical, la guanàbana, és 100 vegades més potent que la quimioteràpia per a lluitar contra el càncer. Remenant per la xarxa, vaig poder veure pàgines de persones que afirmen que això és cert, aportant milers de testimonis miraculosos (perillosament massa semblants als anuncis de la “teletienda”), però també un munt de pàgines (Wikipedia inclosa) que afirmen que això no és veritat i, fins i tot, associant aquesta fruita a alguns altres problemes de salut.

Us imagineu? Als clàssics “xarlatans” de fira que porten la cura a tots els mals, cal ara afegir la xarxa amb els seus miracles. El penós de tot plegat és que moltes persones que es troben en situacions extremes, cercant desesperadament solucions, s’empassen qualsevol cosa amb l’excusa de l’esperança i de tenir fe en la veritat de les obscures trames que els impedeixen arribar a la solució dels seus mals. Per sort, ja existeixen projectes treballant per eradicar aquestes pràctiques.

Haig de confessar que jo no em creia la profecia Maia, pensant estrictament en la fi del món, però si que tenia una mica d’esperança en que l’arribada del canvi de cicle i el traspàs de l’equador de la galàxia ens portés a un altre estat, més espiritual i de més bondat cap als demés. Encara és aviat, tan de bo així sigui i la humanitat faci un pas més cap a una harmonia diferent....

Mentrestant, tingueu cura quan cerqueu per Internet i, com sempre, contrasteu el que hi trobeu i no us ho cregueu tot!. Bon any 2013!!!