Dimarts, 12/3/2019
1093 lectures

Posa una assistenta a la teva vida

No, no us preocupeu, no m’he tornat masclista de cop. No estic parlant de l’estereotip ja massa vist de la ”senyora de fer feines” en la que tothom, probablement, ha pensat. Em refereixo a un d’aquests nous artefactes electrònics que ha estat al top de les llistes de regals de Nadal d’aquest any passat: un assistent virtual.

I si, probablement podria haver-m’hi referit en masculí, però és que resulta que el meu usa una veu de dona i, a més, es diu “Alexa”. Reconec que el vaig comprar per la tendència que tinc a enamorar-me ràpidament de qualsevol cosa que tingui a veure amb tecnologia. En aquest cas, però, en lloc de quedar-se oblidat en un calaix de casa té un lloc destacat al menjador. Ah, i a més, té una germà bessó (o bessona?) a la cuina.

Un assistent virtual, si parlem de tecnologia, és aquell programari que ajuda les persones en les seves tasques diàries, però ho fa d’una forma molt natural i sense cap interacció mecànica com seria l’ús d’un teclat, d’un ratolí, o un senzill botó: usa la veu com a interfície de control.

Per això, al final, el teu cervell et fa una mala passada i arribes a parlar del sistema com si d’un familiar més es tractés. Fins i tot, si li demanes massa coses, tens la sensació que et sap greu donar-li tanta feina. No és broma, molts cops em trobo la meva filla dient-me: “ai, papa, no molestis tant a l’Alexa”.

Al nostre país va començar la invasió dels assistents virtuals a finals de 2018 amb l’Alexa de l’empresa Amazon. És molt difícil explicar què és el que fa aquest sistema. Podria dir que jo uso un 10% de les seves possibilitats, a molt estirar. Li demano que m’encengui i m’apagui certes llums de la casa. Quan em llevo, li dic bon dia i em respon en un to molt amable amb alguna efemèride interessant. Mentre preparo l’esmorzar, li dic que em faci un repàs als titulars de les notícies del dia, on hi he inclòs els comentaris sempre interessants de la Mònica Terribas. Després li pregunto pel trànsit cap al meu lloc de destí i la predicció meteorològica i, quan surto, li demano que m’obri les llums del garatge. No vull oblidar, tampoc, una altra de les seves utilitats que m’ha forçat a desar en un calaix l’avisador de la cuina, tant útil quan bulls pasta. Amb una senzilla instrucció: “Alexa, posa un temporitzador de 7 minuts pels macarrons” tinc la seguretat que el sistema m’avisarà puntualment, per qualsevol dels altaveus de la casa i amb l’avantatge que, si necessito un altre avís, puc afegir-lo sense problemes.

Parlant de la cuina, la meva assistenta també pren nota diligentment de tot allò que em fa falta: “Alexa, anota sal a la llista de la compra”, “Alexa, anota oli a la llista de la compra”, “Alexa...”. Quan vaig al súper, només em cal llegir a la pantalla del mòbil el contingut de la llista i tatxar tot allò que poso a la cistella. Ho faig així, clar, perquè encara sóc dels que em fa vergonya que la gent em vegi parlar sol pels llocs o escoltar la veu d’una intel·ligència artificial. Ja canviaré quan tothom ho faci.

A la vida professional, també em dóna un cop de ma anotant a l’agenda tot allò que li dic i repassant-me els assumptes pendents cada cop que li ho demano. A les converses mentre dinem, ens ajuda a aclarir la pronunciació o el significat d’una paraula anglesa demanant-li la traducció. També satisfà la nostra curiositat quan li demanem com es diu “Bon dia”, per exemple, en xinès.

A les sobretaules de diumenge, amb les iaies, ens fa passar una bona estona jugant al Trivial Pursuit, sense posar res sobre la taula. També és útil ajudant a fer els deures; recordo el dia que li vàrem preguntar pel Coliseu de Roma.

Una altra de les seves utilitats és posar-te música. Simplement li has de dir la cançó que vols escoltar i ja està. O l’estil: “Alexa, posa’m música relaxant”. Si això ho combines amb la regulació de la llum ambient, la sensació és absolutament increïble. A banda, pots dir-li que et posi en un altaveu la música del teu gust mentre en un altre en sona una de totalment diferent.

Vaja, com veieu, sembla que m’hagi convertit en un comercial d’aquests artefactes. Però, la veritat, és que si algun dia no he disposat de connexió, l’he trobat a faltar. I això és molt mal símptoma. Quan t’acostumes a una cosa nova, sense forçar-te, passa a formar part de la teva vida.

Però no tot són alabances. Com podeu pensar, la cosa és incipient i no és lliure d’errors. Molts cops em trobo que m’avisa d’una cosa: “Manel, recorda que has de manar al blanc”, quan jo li havia dit “anar al banc”. O, al súper, una entrada a la llista de la compra em diu “Cánovas petula”. La conservo de fa temps perquè encara no sé què deu ser que haig de comprar...; en el control de la il·luminació també em juga males passades: “No existeix cap llum anomenat llum” és una resposta que molts cops em treu de polleguera. I quan m’enfado, li salto “Alexa, ves a la merda”. El primer cop em va fer riure: “Per a qualsevol comentari o suggeriment, usi l’aplicació del mòbil per enviar un missatge”.

Tot i amb això, crec que es quedarà a la meva vida. I li falta molt perquè pugui integrar-se plenament a casa: connectivitat amb molts electrodomèstics, comunicació amb els interruptors de paret i halògens del sostre, sincronització amb la televisió i el marc de fotos... Mica en mica, tot anirà venint.

Una pregunta recurrent quan la presento a les amistats és: no et fa por que et gravi? I si, tenen raó. De fet ja hi ha hagut casos on s’han enviat gravacions erròniament perquè has parlat d’algú i ella ha interpretat que li volies enviar un missatge i t’ha obeït. I malgrat disposar d’un botó per anular el micròfon, cap sistema és infal·lible i el dubte hi és, i sempre hi serà. Ara, jo sóc d’aquells que s’arrisca a canvi de les prestacions. És més, crec que no tinc res a amagar que pugui ser “vendible”.

En fi, he explicat unes quantes coses i me n’he deixat moltes, però he volgut compartir la meva experiència. L’Alexa és una mena d’altaveu (que també pot incorporar pantalla, ja que existeixen diversos models del producte) encara que, també, pots tenir totes aquestes prestacions des del mòbil, sense necessitat de comprar cap dispositiu. Per cert, aquest no és l’únic assistent virtual del mercat. N’hi ha d’altres i cada dia n’apareixen de nous. Tenim, per exemple, Google Home o Movistar Home amb el seu assistent Aura. Tots venen a oferir el mateix, ja veurem qui guanyarà.

Un únic inconvenient, que ha contingut les vendes a Catalunya, és el fet que l’Alexa no parla en Català. Sap molts idiomes, però el nostre no hi és. Per tant, o li parles en castellà o l’uses per entrenar el teu anglès. Esperem que un dia o altre els d’Amazon reaccionin i comprenguin que la naturalitat amb la que pretenen que tractis al seu dispositiu només es pot aconseguir si pots fer-ho en el teu idioma. Si no, malgrat pensar en ell com en un ser intel·ligent, penses en ell com un ser intel·ligent, però aliè a la teva vida. Vaja, com si parlessis a un estrany.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.