En un moment on, en el mon empresarial, tothom parla de noves tecnologies, nous mètodes, noves propostes i nous reptes, és molt fàcil que un es perdi entre un mar d’acrònims, noms enrevessats i noms massa iguals com per retenir els subtils matisos que els diferencien.

Sovint assisteixo a xerrades i llegeixo llibres i articles sobre la filosofia de la Indústria 4.0 i tot allò que l’envolta. Alguns ponents usen els termes de forma encertada, d’altres veus que han sentit campanes però no saben massa d’on venen i alguns esquiven els temes que no són al seu abast.

Sigui com sigui hi ha força persones que es pregunten sobre aquestes coses i tenen un real interès per saber què poden aportar a les seves empreses. Des de blockchain fins a la robòtica col·laborativa passant per la impressió additiva i moltes d’altres tecnologies habilitadores, existeix un enorme ecosistema d’aquestes que seran les encarregades d’impulsar la nova revolució que ho ha de canviar tot.

Avui volia perfilar una mica una d’aquestes tecnologies que, malgrat molts pensen que només té a veure amb el món lúdic, la veritat és que té molt a dir en el món empresarial i, sobretot, en l’industrial: la realitat, en les seves diferents vessants.

La Realitat virtual és aquella que ens fa pensar en unes ulleres ben grosses que, després de col·locar-nos-les, ens transporten a tot tipus de mons i situacions “sintètiques”. Una mica és així. La tecnologia de la realitat virtual pretén crear mons totalment artificials on podem submergir-nos amb l’objectiu de viure-hi aventures o, senzillament, fer coses que no podríem en el món real com nadar a l’interior d’una cèl·lula o saltar entre els electrons d’un àtom. Dins aquesta categoria s’hi solen posar també els vídeos en 360º, que ens deixen visitar apartaments en venda, monuments nacionals i ser virtualment presents en moltes festes arreu del món tenint, a més, la sensació de relleu que proporciona la visió independent de cada ull. Tot una experiència molt interessant.

La Realitat augmentada és una cosa diferent i, tot i que també existeixen ulleres específiques per a ella (com les Google glasses), podem usar aplicacions de realitat augmentada en dispositius mòbils com tauletes o telèfons intel·ligents. També podem usar ulleres de realitat virtual que permetin usar la càmera per captar imatges del món real. I és que precisament el que fa la realitat augmentada és sobreposar elements virtuals sobre els reals, creant una altra realitat en el moment de barrejar coses que existeixen amb coses que no. Un exemple molt il·lustratiu d’això va és el joc dels “Pokémon”, on amb els telèfons la gent anava a caçar aquests bitxos per tot arreu. A la pantalla hi vèiem la realitat, però junt a aquesta també hi apareixien els pokémons, desafiant-nos a que els atrapéssim. La realitat augmentada ha estat emprada molt en tècniques publicitàries i en simulació. Permet, per exemple, veure com quedarà un moble situat al nostre menjador abans de comprar-lo i abans, també, de desplaçar-nos a la botiga.

La Realitat mixta és, potser, la gran desconeguda. Però pel que sembla és la que crea més gran expectativa en els entorns empresarials. Es tracta de barrejar el millor dels dos mons per oferir un producte més versàtil i útil. El concepte és usar també unes ulleres (aquest cop les Hololens de Microsoft) o dispositius mòbils, igual que en el cas de la realitat augmentada, però amb la diferència que els objectes virtuals situats a les escenes es veuen afectats per l’entorn real; és a dir, a la realitat augmentada el moble que he comentat al paràgraf anterior es veuria bé, fins al moment que algú passés per l’habitació. En aquell moment, el moble es veuria a la pantalla i la persona quedaria pel darrera del moble. Irreal total, no?. A més, si modifiquéssim la llum ambient en aquest mateix exemple, el sofà no modificaria el seu color per mostrar com això li afectaria. En canvi, aquestes dues situacions són diferents a la realitat mixta. La persona que ha aparegut en escena passaria per davant el moble i, en atenuar les llums, el moble reaccionaria en conseqüència. Una barreja de les dues.

Fugint una mica del món lúdic, on de ben segur tothom ja pensa en quines aplicacions pràctiques l’hi donaria, en el món empresarial en general i en l’industrial en particular, això ja té unes aplicacions concretes, molt apreciades pels experts i que, realment, converteixen molts processos complicats ens operacions senzilles i molt més eficients. Un exemple és el manteniment industrial de maquinària complicada. Segurament tots coneixem experts de la comarca que s’han passat gran part de la seva vida viatjant a resoldre problemes de maquinària arreu del món. Amb aquestes noves eines poden, i de fet ho fan, dirigir les operacions de manteniment i reparació de forma remota. A més, poden actuar com a formadors de tècnics locals amb tots els avantatges que això implica.

Ja hi ha algunes solucions al mercat, també, que usen la realitat mixta amb sistemes d’intel·ligència artificial o intel·ligència automàtica per fer que, en lloc de tenir un tècnic a la distància que guiï els processos, siguin aquests tipus d’intel·ligència qui ho faci.

Hi ha qui pot trobar-ho esgarrifador més que interessant. El fet, però, és que aquestes tecnologies ja es produeixen en cadena i la indústria ja les està incorporant a la seva metodologia de treball. Són aquí per quedar-se.