Esnobisme? No ho se pas, però vaig quedar ben sorprès en llegir una nota de premsa sobre una escola ubicada al vell mig de Silicon Valley (la meca mundial de la tecnologia), que procura per tots els mitjans allunyar qualsevol tipus d’accés a les eines tecnològiques als seus alumnes. Així, mentre la resta de les escoles del món desenvolupat s’afanyen a dotar-les de pissarres multimèdia, ordinadors, projectors de vídeo, portàtils i accés a banda ampla, a l’escola Waldorf de Peninsula, Califòrnia, compren guix per a les pissarres, llenya per un forn de pa i agulla i fil per aprendre a teixir.

Per postres, el setanta-cinc per cent dels estudiants són fills de treballadors de les empreses tecnològiques més importants del món (com Google o Apple) i, per tant, es tracta de persones que viuen sempre connectades i... a la última. I perquè aquestes persones volen excloure als seus fills, de moment, d’aquest mon cada cop més tecnificat? Molta gent s’ho pregunta, i la resposta d’alguns dels pares és que els sembla que l’ús de la tecnologia malmet l’aprenentatge, les experiències físiques, les emocions i les relacions amb els demés. A més, els nens ja troben ordinadors quan arriben a casa seva o a la dels amics. Es tracta d’aprendre sense aquestes eines i així potenciar la creativitat i les habilitats personals... les de tota la vida. Molts opinen que la informàtica no és més que una eina i, com a tal, els joves no l’han de tenir accessible fins a una certa edat, més coherentment amb les seves necessitats intel·lectuals.

Precisament l’endemà de llegir aquest article del diari Le Monde, en llegia un altre de molt més proper, a La Vanguardia, on es parlava d’una nova tendència a les universitats i escoles del país, que comença a preocupar: les eines Gossip i Informer. De fet, d’aquesta última me n’havia parlat la meva dona com a curiositat on es podien veure “xafarderies” de la nostre ciutat (per exemple, cercant Informer Igualada des de Facebook). Sobre el tema també va aparèixer un article en un altre mitjà digital de la comarca, fa ben poc. Es tracta de dos estils d’usar les xarxes virtuals, de forma anònima, i aquesta és la seva gràcia. De fet, Gossip és una aplicació descarregable al mòbil i Informer són pàgines que certs usuaris de Facebook creen, anònimament, en aquesta xarxa social. La gràcia del tema és que les persones poden escriure-hi qualsevol tipus de comentari sense donar a conèixer la seva identitat. Això està molt bé, quan del que es tracta és de “lligar” o fer amistats, però desgraciadament el seu ús s’està torçant cap a finalitats molt més cruels, de les que ja s’han donat diversos casos: assetjament sexual, moobing, racisme... De fer, en anglès, gossip significa rumor i aquesta aplicació, simplement, es limita a fer circular rumors des de la seguretat de l’ombra.

El cas d’Informer és similar. Simplement, un usuari que desitja escampar rumors sobre qualsevol cosa, posem Igualada, crea una pàgina nova a Facebook i li dóna el nom Informer Igualada. Els demés usuaris, fàcilment, accedeixen a aquesta pàgina (sense necessitat de registrar-se ni res) i veuen tot el que hi ha escrit en ella. Qui vol engegar un rumor, simplement escriu un missatge a l’usuari ocult que es troba darrera la pàgina i, aquest, es limita a publicar-lo, sense donar cap referència a l’autor original.

El fotut de tot plegat és que, cada cop més, aquestes eines passen a mans de les generacions més joves, sense cap mena de control per part dels pares (sobretot per desconeixement), podent-se donar gravíssims casos d’assetjament provocats pel seu mal us. Si teniu fills, feu-vos la pregunta: a quina edat li donaríeu un mòbil? I si aquest té accés a Internet, com és el cas de la majoria de dispositius actuals? Cauríeu a la trampa de cedir a la compra d’un ordinador “només per fer deures”? Com posaríeu control a què es pot accedir i a què no?. Per sort van sorgint iniciatives des de les mateixes escoles que permeten donar formació als pares i restringeixen l’ús de certes eines a les aules.

Un cop vistes les dues cares de la moneda... a quina escola portaríeu els vostres fills, a la Waldorf de Peninsula o a qualsevol de les altres? Penso que no és una decisió gens fàcil. Ningú sap com serà el món d’aquí a 25 anys i pensar que la tecnologia per immersió es positiva no té perquè ser del tot encertat...