Sí, sóc culpable. Culpable d’haver posat com a foto de perfil a Facebook la bandera francesa pels atemptats a París i haver-me oblidat de les banderes de Síria, del Líban o de Nigèria. Sí, sóc culpable. Sóc un dels molts que es va deixar enganyar pels mitjans occidentals, un més dels molts que van caure a la trampa de l’occidentalisme, que crea conflictes de primera o de segona si passen o no a Occident. Ho reconec.

Sóc culpable de no informar-me de tots els conflictes que passen arreu del món. Sóc culpable de no fer RT de les guerres del Pakistan, de l’Iraq, del Kurdistan o del Yemen. De no seguir els centenars, milers de comptes que ens parlen de les seves guerres i matances. Quan hem de posar el crespó negre a les nostres xarxes? Als 50 morts? Als 150? Als 300?

Hi ha milers de conflictes, morts i sang arreu. I és cert, només ens preocupem pels conflictes quan passen al costat de casa. Quan els protagonistes són gent similar a nosaltres. Quan ens podria haver passat a nosaltres. I sí, necessitem banderes, banderes cada dia, banderes que recordin que la guerra, les armes i les bombes no entenen de fronteres ni de banderes.

Som una societat tan informada, tan exposada als conflictes, que veure morts i guerres a la televisió i als tuits ja no ens afecten. Les tendències de Síria no ens arriben. Ni les del Iemen. Només quan passen a costat de casa. Som una societat tan acostumada a la guerra que la trobem normal. Sempre que passi lluny de casa, a gent que no coneixem. Així és el periodisme i així són les xarxes. Quan passa lluny, és un breu i no arriba al centenar de tuits. Quan passa a tocar de casa, dediquem milers d’hores, posem les banderes a les xarxes socials, es converteix en TT arreu i al cap de pocs dies tornem a la nostra absurda normalitat.

La guerra és mort, destrucció, plors i famílies destrossades. I, mal que ens pesi, la guerra continuarà sent per molts anys. Tindrem un futur sense guerres? Per sort, aquest cop hem vist que està molt malament posar només una bandera. Que hem de posar totes les banderes. O no posar-ne cap i posar-nos a treballar perquè no hi hagi més guerres. Pressionar als governs, als bancs, a les empreses, a les institucions perquè no hi hagi guerres. Ni aquí ni allà. Treballem per acabar amb les desigualtats, les principals causes de les guerres. És la única manera d’acabar amb les banderes, amb el #Jesuis de torn. No volem banderes? Fem que no hi hagi banderes.