S’acosten les eleccions municipals, però desgraciadament aquest cop no podré seguir les d’Igualada tal com voldria. A mi que m’agrada veure les propostes i les promeses dels polítics i que m’agrada veure què fan a les xarxes, aquest any no ho podré tenir tot. Hi ha un polític igualadí que em té bloquejat a Twitter (i com jo, a d’altra gent també). És el carismàtic líder de Plataforma per Catalunya, en Roberto Hernando.

Resulta que l’home que pensa primer per  la gent de casa ha decidit bloquejar-me a Twitter i, per tant, ni el puc seguir i ni puc veure’n les seves piulades. Aquestes eleccions no podré copsar ni valorar les seves propostes per a la ciutat bàsicament perquè no les veuré. Mai podré saber si serà un bon alcalde o no perquè no puc connectar-me amb ell. A més, i a conseqüència d’aquest “block", ell tampoc podrà veure les meves piulades ni les mencions que li pugui fer. Mai li podré preguntar res a Twitter perquè no veurà la pregunta.

És una llàstima que l’amic Hernando (i com ell, altres polítics i entitats polítiques de caire anti-independentista) m’hagi bloquejat. Mai més podré veure els seus missatges. I mai em podran convèncer els seus arguments. És una llàstima que un polític que pensi primer pels de casa no pugui conèixer les meves preocupacions.

Bloquejar a algú per tenir un pensament polític diferent és tan inútil com intentar tapar-se ulls i orelles. Però que no pateixi l’amic Hernando, que no és l’únic polític ni partit polític que ho fa. Com a pràcticament tothom, és que està bé fer-ho. És una llàstima, però, si ho penses bé. Qui més hi perd, amic Hernando, amb aquest “block”, ets tu mateix.