Dimarts, 3/2/2015
951 lectures

Prou baralles 2.0

Som un país de contraccions. No ens agrada la política, però les noticies més comentades tenen a veure amb la política. No ens agrada la política, però quan algú promet alguna cosa que ens agrada, ho compartim a les xarxes. No ens agrada la política, però si algú piula sobre política, ens enganxa i responem.

Parlar de política és sa, mostra que ens preocupem pel país/ciutat/societat i aportem noves visions sobre com haurien de ser les coses. Últimament, però, s’ha vist a les xarxes, però especialment a Twitter, massa picabaralles polítiques. I el pitjor de tot, picabaralles entre persones que comparteixen mateix destí… però diferent capità.

Passa en els grans temes polítics, però especialment amb el debat independentista i, sobretot, com aconseguir la independència. Des del 9N, independentistes d’una banda i de l’altra semblen més preocupats de veure qui té més raó, de veure qui la té més grossa (la sobirania) que de convèncer als indecisos i construir un nou país. Un espectacle dantesc que perjudica a la causa i que els rivals aplaudeixen, aquest cop sí, silenciosament.

Fins el 9N, el missatge independentista havia estat tranquil, net i engrescador; era un missatge que podia encisar els no independentistes. Ara, però, el missatge és lleig i fa pudor. Molta pudor. Llançar-se merda uns als altres no convencerà a ningú que la independència és la millor solució.

El culpable d’aquestes picabaralles no és l’un o l’altre. En són tots. Els de dalt, que no fan res per aturar-ho, i els de baix, que es deixen encegar pels de dalt. Els de la dreta, i els de l’esquerra. Els del meu costat, i els meus. Els que dia sí i dia també llancen porqueria i els que la recullen i l’escapen per tot arreu a base de RTs o captures de pantalla.

Recordo haver llegit, fa dies, una gran piulada que venia a dir, més o menys, el següent:

“Estic cansat d’aquesta guerra, a partir d’avui no faré més RTs d’aquells que es barallen pel #27s2015” .

No en recordo l’autor, però jo ja l’aplico sense excepció. Qui vulgui la independència, de veritat, que deixi de discutir-se a Twitter. Que dediqui totes les seves forces a guanyar-se la independència. Perquè qui no és capaç de fer un país millor, sense enveges ni retrets, es mereix un país millor.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.