Permeteu-me que per un dia deixi les xarxes socials de banda per exposar la meva petició. Aquest any en farà dos que som pares i, per tant, estem començant a enganxar-nos (de nou) a la vostra festa. Ja hem fet la primera entrega de la carta reial, aviat us vindrem a veure el dia 28 i aviat posarem la ràdio per escoltar-vos. Però m’agradaria comentar-vos un petit detall, que ens preocupa, si no és molèstia.

Sé que la Comissió de Festes té molts assumptes pendents de contestar i no m’agradaria atabalar-los, per això us escric en persona, ara que esteu més descansats. Fa temps que sentim repetir les mateixes expressions: “Si no us porteu bé, els Reis Mags no us portaran regals”, “Si no endreces l’habitació aniràs al llibre negre”, “Si no t’acabes tot el que hi ha al plat no vindran els Reis”, per posar-ne alguns exemples.

Quins valors esteu, estem, traslladant a les nostres criatures? Que tindran joguines a canvi d’estar-se quiets? Que tindran un premi per endreçar l’habitació? Que s’ho han de menjar tot, encara que no tinguin més gana? Això no és educació, això és xantatge. Els infants (com els adults) han de fer les seves coses bé perquè les han de fer bé; han d’endreçar l’habitació perquè  es poden fer mal; i han de menjar fins que estiguin tips, no se’ls pot obligar a acabar-s’ho tot perquè “hi ha nens que no tenen res per menjar”, que després tenim problemes d’obesitat.

Els infants no són gossos que s’han d’ensinistrar. Són personetes que s’han d’educar i per tant se’ls  ha d’ensenyar que s’han de fer les coses bé perquè és el correcte. No perquè tindran un regal. O és que la vida ens premia cada cop que endrecem la nostra habitació? Si és que la tenim endreçada, naturalment.

I mentre no són adults, han de fer la seva. Un nen ha de fer de nen. No pot quedar-se quiet. Un nen s’ha de moure sempre. De fet, els adults tampoc ens podem quedar sempre quiets, ens hem de moure contínuament. Si no, els estem ensenyat que quedar-se quiet és el comportament adequat? Castigar un nen perquè simplement vol jugar és com intentar posar portes a Twitter. De què serveix castigar un nen si no en comprèn els motius? Un càstig mai els educarà. Els espantarà, però mai els educarà.

I el pitjor de tot és que cada cop que es porten malament (sic, de fet es porten malament des de la nostra perspectiva, no des de la seva) els amenacem: “Que no vindran els Reis, eh!!”. Una amenaça buida, perquè al final sempre acaben venint. Al final, de cop i volta, s’obra el miracle i tots estan al llibre blanc. En comptes de gaudir la festa, estan més pendents de les nostres amenaces.

Per tant, els demano, amb tot el respecte i admiració del món, que deixem de premiar comportaments. Que deixem d’amenaçar-los amb l’absència de regals (perquè mai s’acaba complint). Que comencem a educar perquè s’han de fer les coses bé. I que, sobretot, comencem a regalar joguines perquè ens dóna la gana fer-ho, no perquè n’estiguem obligats.

Moltes gràcies,
De tot cor.

PD: Per cert, ara fa un any, el Patge Faruk va estrenar a Igualada el Parc dels Reis d’Igualada (el parc que es coneixia anteriorment com a Parc de l’Enxub). Aquell dia se’ns va dir que la torre que hi ha al mig es pintaria amb dibuixos de l’estimada Pilarin Bayés, però encara no s’ha pintat. Saben quan es pintarà la torre?