La consulta sobiranista del 2014 posarà en joc totes les virtuts de les Xarxes Socials. Si en les eleccions d’aquest 25-N les Xarxes ja han estat protagonistes, no tinc cap dubte que al 2014 jugaran un paper cabdal per decidir el futur del país. La campanya pel Sí i pel No ja ha començat a les xarxes d’Internet, especialment a Twitter.

Les Xarxes Socials seran un element clau durant la campanya que s’iniciarà ben aviat. En breu començarem a veure nous perfils específics per a la causa, Twitter s’omplirà d’articles i piulades i tindrem un munt d’informació al nostre abast. Les Xarxes Socials seran clau per fer arribar als missatges a la ciutadania, poder explicar els avantatges i copsar l’opinió dels usuaris. Molts partits polítics, líders polítics i entitats implicades ja hi estan fent molta feina i en els propers mesos veurem com més s’hi afegeixen.

Per aconseguir fer arribar al missatge caldrà ser proper i conversar amb els internautes, però sobretot aplegar a un bon exèrcit de piuladors que propaguin els missatges entre tots els seus seguidors. La majoria social s’haurà de treballar al carrer –com sempre s’ha fet- però també a les Xarxes, on caldrà explicar les raons, convèncer als indecisos, però sobretot mostrar una imatge de normalitat democràtica a la resta del món. Gràcies a les Xarxes Socials el missatge català pot arribar a tot el món, cal escollir molt bé el missatge perquè s’entenguin les reivindicacions catalanes a Nova York, Londres, París i Buenos Aires.

Per contra, haurem de vigilar no caure en les informacions falses o contaminades que poden circular per la Xarxa. Ho dic per una banda, però també per l’altra. Per exemple, el mateix dimarts apareixia un imatge amb un suposat tuit de la @larazon_es en el que es demanava que s’enviessin els tancs. La imatge podia ser real (és versemblant), però també podria ser un muntatge malintencionat.

Però compte, perquè la consulta no es guanyarà pel nombre de piulades sinó pel nombre dels vots emesos. Pot semblar una obvietat enorme, però també cal tenir-ho present. Twitter és una excel·lent eina per mesurar la realitat del país, però aquesta visió mai serà complerta. Què passa amb els milers de ciutadans que no tenen Twitter o que es reserven la seva opinió? A vegades, qui més crida –o més 'likes' té- no té raó.

En aquest sentit, hem de tenir en compte tres factors. Primer, no tothom té Twitter i no tothom expressa els seus pensaments polítics. Segon, hi ha molts perfils que no són reals, ja sigui perquè no existeixen, estan duplicats o representen a una entitat o organització que no pot votar. I tercer, hi ha moltes persones que ara es poden fer passar per votants quan en realitat no tindran dret a vot.

Dominar el missatge a les Xarxes Socials és pràcticament impossible, però qui sigui capaç de situar millor els seus missatges serà capaç de motivar a més persones. Qui guanyi la batalla de les Xarxes Socials ho tindrà més fàcil per aconseguir la victòria a les urnes.