A Twitter hi ha tres tipus d'usuaris. Aquells que hi acaben d'entrar però que es desconnecten al cap de pocs dies perquè no entenen com funciona Twitter. Aquells que de seguida s'hi enganxen i conversen animadament amb amics i altres usuaris. I després també podem trobar als piuladors professionals, aquells usuaris que piulen a totes hores i que comparteixen amb tothom els seus amplis coneixements.

Són els autèntics professionals de les piulades. Experts en una determinada matèria i que es passen pràcticament les 24 hores del dia piulant i repiulant tuits propis, enllaçant articles del seu bloc, avisant-nos de les últimes tendències del sector o recordant-nos tot allò que fa l’empresa on treballen o per la que treballen. Desenes i centenars de piulades interessants per a que tothom pugui estar a l’última, independentment de l’hora a la que es connectin.

Ho he de reconèixer: envejo a tots aquests professionals de les piulades. M’encantaria passar-me el dia connectat a Twitter i enviar constantment tuits, articles i blocs. Els envejo perquè m’és impossible llegir-me tot el que comparteixen. Massa informació per conèixer totes i cadascuna de les tendències. Molts cops m’he de conformar en buscar menys i córrer el risc de perdre’m alguna piulada interessant.

Però també he de reconèixer que els planyo. Quina deu ser la seva vida fora de Twitter? En tenen? Són capaços de desconnectar? Poden conviure amb la seva tasca professional i l’escriptura contant de tuits? Pobre de mi, que m’he de conformar en escriure només allò que em passa pel cap o les coses interessant de la meva existència. Em sap greu pel meus seguidors, però només els hi puc oferir allò que realment sóc.

PD: Si mai trobeu un d’aquests professionals que es passen el dia piulant, saludeu-lo de part meva.