Aquesta és la setmana gran d'Igualada. La setmana de la Festa Major. Vuit dies per gaudir dels centenars d'actes que institucions, colles d'amics, entitats i particulars han organitzat per a tota la família. Vuit dies per divertir-se, ballar, veure antics amics, gaudir de la ciutat engalanada i plena de gent... però, sobretot, per fer fotos. Moltes fotos. Massa fotos. I publicar-les a les xarxes.

Et recordes de l’últim castell de focs? O només recordes la foto de l’últim castell de focs? O bé només de posar bé la càmera perquè sortís ben enquadrat? O dels “m’agrades” o RTs que vas aconseguir? És veritat, és impossible resistir-se a fer fotos. I penjar-les a les xarxes. Una foto de tant en tant no fa mal a ningú; ens ajuda a recordar el passat, a reviure festes i aventures.

Però n’hi ha molts que es passen les festes càmera en mà. Preparats “per si de cas”. Preparats per “no deixar-se res”. Més pendents de la pantalla de la càmera  que de l’acte en si. O amb les mans a la butxaca per treure el mòbil en qualsevol moment. A cada passa de la cercavila. A cada selfie. A cada explosió del castell de focs. Són molts els qui trien posar-se allà i no aquí perquè “les fotos quedaran millor”. Repassant fotos de fa uns quants anys, ni una càmera en mà; mirant les de l'any passat, mòbils per tot arreu.

Hem de saber viure els moments. Les festes majors, les vacances, els partits de futbol, la família. La millor foto és la que ens queda gravada a la memòria, no al Facebook, ni a l’Instagram. Les millors converses són les que tenim cara a cara, no a Twitter.

Anem de tronada, de cercavila, a esmorzar amb el Sant o simplement de concert i volem fer fotos de cada moment, per després recordar-los tots. Quan la millor manera de capturar cada moment és viure’l amb màxima intensitat. A vegades, només ho fem per simple postureig. A vegades, només per sentir-nos millor a base de “m’agrades” o RTs. Les festes són per gaudir-les, no per fotografiar-les.