"Aquest post està datat a 10 de gener 2011, us l´he penjat de nou perquè l´Anna Iglesias Coll (assessora familiar) l´ha destacat i en parlarà en breu en el seu bloc. He pensat que si ella el troba interessant... potser ho deu ser."

Com l’anunci: “Benvinguts a la república independent de casa meva”.

I així resa la llei que parla de les baralles entre germans:

Punt 1. Les baralles les han de solucionar els mateixos que les provoquen o les pateixen.

Punt 2. Provocar-les o patir-les son termes sinònims. No es fan distincions entre els participants.

Punt 3. Cal arribar a un acord en un temps limitat. Del contrari se sancionarà ambdós i sense miraments.

Punt 4. Es premiarà (sempre per duplicat) la bona fe i la disposició a una entesa mútua, ràpida i feliç.

Punt 5. Implicar a terceres persones (avis, tiets, amics..) per aconseguir el propòsit que sotmeti a l’altre, serà considerada falta greu.

Punt 6. Els aldarulls en llocs públics gaudiran d’agreujants directament proporcionals a la incomoditat dels acompanyants.

Punt 7. La contaminació acústica (plors, brams, crits..) que s’hagi de menester per dur a terme el conflicte no quedaran impunes.

Punt 8. Si els responsables de la baralla no es posen d’acord per “finiquitar-la” poden consultar al tribunal.

8.a La consulta al tribunal té una única condició: s’haurà d’acatar la resolució sense posar-la en dubte ni dur-la a discussió (Importantíssim, fer-ho prometre abans. Cada vegada)

P.D. Bàsicament l’inconvenient d’aquest tribunal és el jutge (jo). El jutge, és injust, corrupte, impacient, deslleial, sense escrúpols i “indiscriminat” ( acostuma a llepar-hi tothom).

Els meus fills grans ja tenen clar que anar a queixar-se al suprem té més inconvenients que avantatges ( tot i amb això són reincidents, no penseu) i els petits, doncs, ja ho aprendran.

Si em dieu que, com a espectadors us adoneu que no hi ha dret i que sempre se les carrega el mateix, jo us respondré el que ja he respost en posts anteriors:

El moment de la baralla, amb les sangs enceses (de tots), no és l’hora ideal per solucionar els abusos de l’un sobre l’altre.

Fer fort al dèbil és una feina de llarg recorregut, que necessita més temps i més dedicació i en més i en múltiples ocasions. No n’hi ha prou i li anirà més en contra que a favor, donar-li la raó en plena batalla amb un : - perquè ho dic jo i s´ha acabat!.