Dilluns, 3/10/2011
594 lectures

Educar nens que NO s´estimen

Només podrem educar bé a un nen si partim d´un amor sincer, altruista, generós i incondicional cap a ell.

Després farem com som o com les circumstàncies ens portin a ser: Autoritaris, permissius, exigents, tolerants, hermètic o dialogant. En tot plegat hi haurà almenys una oportunitat de fer-ho bé.

Si un nen ens produeix animadversió o rebuig haurem de trobar-hi el perquè i solucionar-ho. Resoldre-ho, per molt que aquests sentiments només habitin en el més profund dels nostres pensaments i que siguem capaços de no donar-ne cap mostra exterior perquè, sinó, encara que la nostra actuació sigui impecable, estarem sempre molt lluny de trobar aquesta preuada oportunitat.

I això va dirigit a: pares, padrastres, avis, aviastres, professors, tutors, veïns, entrenadors, amics o germans. A qualsevol en qui recaigui, en un moment donat o en tots, la responsabilitat d´educar.

Hauríem de procurar no caure en la temptació de pensar que, en segons quins casos, educar a segons qui no és de la nostra incumbència. Mentida.

No està molt lluny que el futur, tant dels qui tenim fills com els que no, és en mans d´aquests nens que se´ns creuen pel camí. Dels coneguts, i dels desconeguts també.

Altres articles de Anna Pujabet

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.