Beneficis (alguns) amb nens, del "PERQUÈ HO DIC JO"

1. - Reafirma l'autoritat de qui ho pronuncia. Fa que ens creguem que manem que de vegades, se'ns oblida. (Per als més insegurs, recomano afegir I PUNT).

2. - Estableix jerarquies. Tenir clar que hi ha qui mana els eximeix de responsabilitats (Als nens. Responsabilitats que no els hi pertoquen) i els fa saber que compten amb algú prou ferm on agafar-se.

3. - Ens dóna l'oportunitat de ser injustos. Rebre injustícies de persones que t'estimen infinitament és la millor manera d'assajar una injustícia i la posterior frustració.

4. - Els frustra. Frustrar-se a la vida, és inevitable. Treure-li partit a la frustració és qüestió de pràctica (més vegades) i ens ajuda a sobreviure. Frustrar-se per primera vegada en plena adolescència pot ser fins i tot tràgic.

5. - Els deixa amb la paraula a la boca. Callar obliga a escoltar. Escoltar presta a aprendre.

6. - Interromp i imposa. Això dóna pas a un molt saludable exercici de contenció i desenvolupa eines socials (savoir faire). Així és com acaben descobrint solets quan es pot obrir la boca i quan no.

7. - Atura discussions absurdes (per què, si es farà el que jo dic?). Ens estalviarem llargues i pesades explicacions amb raonaments "metafísics" que ells, ni estan disposats ni, en segons quines edats, són capaços d'entendre.

P.D. Ull! Si és el nen qui ens planta un "perquè ho dic jo" llavors s'inverteixen cada un dels punts i tenim un problema d'extrema gravetat. Poseu-hi solució d´inmediat.

Disculpeu les meves ironies.

Amb els nens és bo conversar clar que sí! Però les seves necessitats no són les nostres i de vegades, molts (massa) nens "dialogants" demanen a crits que se'ls doni una mica més de concreció.

Tot a la seva justa mesura, evidentment. Feu ús del sentit comú.

.