Divendres, 13/9/2013
730 lectures

Menteix-me amb justícia

Prohibim als nostres fills dir mentides quan sabem que no hi ha un sol adult a tot el món que no sàpiga que és impossible sobreviure sense elles.

Prohibim als nostres fills dir mentides perquè no tenim ni idea de com ensenyar a mentir amb justícia. I pot ser que sigui impossible. Potser és impossible ensenyar a mentir amb justícia perquè la justícia sempre és molt relativa.

Hi ha coses que s'ensenyen i altres que no.

Hi ha coses que s'aprenen indirectament, que es resolen a partir de tot el que ens diuen, el que veiem, el que experimentem. Al final, hi ha un conjunt de condicions que amb el nostre particular temps de maduració ens fa persones, més o menys, sociables.

Tot això creix amb nosaltres i arriba un dia en què aquest pack formatiu ens dóna una cosa meravellosa, l'únic sentit amb el qual no naixem. Un sentit fabulós i extraordinari que serveix per a tot però sobretot, per a la nostra pau interior: El sentit comú.

Mai càstigo als meus fills per mentir.

Sempre els pregunto per què ho van fer i una cosa molt important, què pretenien amb això. I els nens tenen aquestes transparències tan manejables que són capaços de respondre sense vacil · lar:

- "El que jo volia és que castiguessis al meu germà"

Al final estic convençuda que farà un millor pack sospesar i valorar amb ell aquests sentiments oposats que vetar la mentida. Perquè en la meva escala de valors i espero i desitjo que en la dels meus fills a la llarga també, és molt més greu desitjar mal a algú que mentir.

Mentir, en un moment donat, pot arribar fins i tot a ser bo.

.

Altres articles de Anna Pujabet

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.