Si hi ha res que desperti el meu interès, m’esforço per descobrir-ho. I quan em forço, acabo superant-me.

Si els pares intervenim en l’esforç dels nostres fills (de bona fe, fent fàcil que descobreixin el que els interessa) els impedim que puguin assolir totes les seves possibilitats.

Des de quan? Des del néixer.

Un bebè només hauria d’adoptar les postures a les que ell sigui capaç d’arribar i abandonar per si sol.

Ni tan sols asseure’s, si no és per menjar.

Ni tan sols donar-li la mà, quan es comença a deixar anar per caminar.

Estimular-los, si: Apel·lar sempre la voluntat per tal de que arribin al cim (les seves petites victòries) essent independents.

Ni que de vegades ens ho pugui semblar, mai som lliures del tot, està clar. Però, allò que més lliure fa l’home, allò que l´apropa més a la llibertat, és la seva pròpia independència.

Així és com ho veig jo.