Que la caputxeta temia al llop era de preveure. Ja pot cantar la gent!! Que sabran.

Tal com diu l´Ana en el comentari anterior, si un gos ja fa por, tal ésser salvatge és per pixar-se al damunt. I doncs?. Les passa magres cada vegada que li endossen la cistella per anar a veure l’àvia, no cal que ens ho expliqui.

El que no entenc és perquè no escarmenta. Com encara desprès de tants anys li queda la esperança de que les coses poden canviar.

- Noia, desperta que no hi ha res a fer!!

I és una pena. Si que ho és. Perquè la versió infantil és més dolça i acaba millor, oi? Però és que hi ha coses que no poden ser.

Perdoneu eh, és que resulta que sóc amiga personal de la nena de la capa vermella. I a més, em llegeix.

- Deixa de patir i fot el camp d’aquest conte.

Li dic a ella i potser també a d’altres que com ella malviuen fugint.

Tingues present que res pot evitar que la seva condició natural sigui mirar de cruspir-te.

I tampoc en té massa la culpa, no creguis, ell és tan sols un animal.