Si em planto al teu davant et dono una espenta i t’insulto, que passarà?

T’enfadaràs. O potser no, ves a saber.

El que si que gairebé segur que no faràs és treure’t les sabates.

Si t’insulto i et treus les sabates, quedaré ben parada.

No ho entendré.

Ni tan sols sabré si t’has molestat i jo volia molestar-te!

Quan el meu fill petit fa vaga de fam i decideix no acabar-se el sopar per la mandra de auto-servir-se, no el castigo sense mirar els dibuixos. No, no.

Si el castigués sense la televisió, seria com treure’m les sabates.

Senzilla i coherentment, si no s’acaba el sopar, no fa postres.

El dia que vaig aprendre a premiar i a castigar amb coherència, de sobte, la majoria de premis i càstigs van resultar eficaços.

Encara em pregunto ara, com pot ser que no se m’acudís abans.