Us vull compartir la seqüència d'una conversa amb el meu fill petit. Ton, 7 anys

Ton: Mama, no vull que vagis MAI més a treballar.
Jo: Mmmh. Està bé fill. Hi ha una manera que pugui passar això que vols. És difícil però NO impossible!
Ton: Com?
Jo: Pren atenció:
. No podem encendre cap més llum però mentre hi hagi sol tampoc caldrà. Ho farem tot de dia.
. Ens haurem d'abrigar bé perquè tampoc podrem posar la calefacció. Però només és un temps a l'any això. A l'estiu no en fa, de fred.
. Menjarem allò que trobem a qualsevol lloc però que no costi diners, clar. Però no et preocupis, la gent llença moltes coses. Segur que trobarem el què sigui als contenidors de les deixalles.
. Cap de nosaltres tindrà roba nova a partir d'ara. Però no passa res, en tenim molta, l'aprofitarem bé i els petits, si creixeu, la compartireu amb els grans. La dels grans la sargirem les vegades que convingui.
. Tancarem la tele per sempre. No veurem el Doraimon però tenim muntanyes de contes i llibres per llegir. I com que no treballaré, ho podrem fer plegats!

Després d'un llarg i justificat etcètera. El meu fill decideix el següent:

Ton: Jo només volia que tornessis aviat, mama.

RES és impossible.
Les DECISIONS que ens afecten a tots s'haurien de prendre plegats.
Del desaire a la gratitud, a vegades, només hi ha una senzilla explicació.