Si mai us ho heu plantejat busqueu la lletra petita de cada etiqueta entre totes les peces del vostre armari i analitzeu amb lupa el que hi diu. Més enllà d’endevinar la procedència -el famós ‘made in…’- us podreu fer una idea de la història que ha tingut aquella peça o en quines condicions s’ha fabricat. Si la imatge que us bé al cap us produeix rubor o molèstia, alguna cosa no estem fent bé.

Sortosament, hi ha un canvi progressiu en la mentalitat dels consumidors a l'hora d’escollir com volen vestir-se i els valors d’ecologia, sostenibilitat, compromís, ètica i proximitat esdevenen fonamentals en l’elecció final d’una peça de roba o d’una altra. En aquest nou paradigma, la moda slow fashion guanya adeptes a nivell mundial a la imperant indústria del fast fashion –moda d’usar i tirar- amb productes que tenen uns valors i una filosofia de vida sense data de caducitat.

La moda ecològica o sostenible és aquella que defensa d’una banda el medi ambient en la seva elaboració i alhora, té en compte els criteris de comerç just i negoci ètic garantint unes condicions laborals dignes per als treballadors que la produeixen. Aquest tipus de roba està lliure de pesticides i productes químics tòxics que contaminen l’aigua, no produeix al·lèrgies – és apta per a les pells sensibles- i està elaborada a partir de materials i teixits orgànics o bé, reciclats. En els darrers anys una multitud de marques de tot tipus s’han erigit defensant aquests criteris recolzades per diverses associacions, plataformes, dissenyadors i altres prescriptors que defensen aquest estil de vida també en el vestir.

A Barcelona existeix un autèntic Fashion Revolution -inspirat en el moviment social d’origen anglès- amb un fort recolzament social i empresarial. La propera cita que visibilitza aquest fenomen mundial és aquest divendres 24 d’abril amb la marxa Fashion Revolution Day que se celebra cada any a més de 65 països. La data no és casual: rememora la tragèdia de Bangladesh, en  què van morir més de mil treballadors del tèxtil, a causa de l’esfondrament de l’edifici que albergava diverses fabriques que proveïen  conegudes multinacionals de la indústria de la moda. Una manifestació –sota el lema Who made my clothes?-  per conscienciar sobre la fabricació de la roba que comprem i demostrar als consumidors que una altra moda és possible.

Ara, torna a mirar les etiquetes.