Ja són mig milió les persones que han acudit a les urnes a les tres onades de consultes independentistes. A aquells aixafaguitarres que opinen que és una xifra baixa els pregunto quina altra causa, al nostre país i en aquests moments, fa sortir de casa mig milió de persones en un acte simbòlic, reivindicatiu i del qual no se n’obté cap benefici personal directe. No me’n saben dir cap. Perquè no hi ha cap causa que hagi promogut que centenars de voluntaris arreu del país s’unissin, s’organitzessin i muntessin una jornada electoral sense recursos ni altaveus mediàtics i que obtingués uns resultats com aquests.

No es pot menystenir, no es pot fer veure que no passa res. Els independentistes som cada vegada més. Cada vegada més persones discrepen del tracte que ens dispensen les institucions espanyoles i es revolten contra aquesta situació de supeditació política i econòmica de Catalunya respecte de l’Estat espanyol. De les 7.512 persones que van votar a Igualada, per exemple, 7.092 ho van fer a favor de la independència. No és una xifra anecdòtica. L’actual alcalde és alcalde amb menys vots, com bé recordava el periodista Bernat Ferrer en el seu bloc.

I ara què? S’ha de continuar la lluita. La societat civil ha fet la feina i molt ben feta. Ara els partits polítics s’han de comprometre a vehicular aquesta voluntat i a plantejar un referèndum vinculant, un autèntic referèndum d’autodeterminació organitzat des de les institucions. Esquerra s’hi ha compromès, i només formarà govern aquesta propera legislatura amb aquelles forces que s’avinguin a convocar-lo. Aquest ha de ser el següent pas, l’onada definitiva: el referèndum de veritat perquè tots els ciutadans puguin decidir lliurement i democràticament el seu futur.

(foto: Santi Carbonell)