Gemma Romanyà, in memoriam
Publicat a I seràs, per sempre, poble per Marina LlansanaGemma Romanyà, in memoriam
Donava la casualitat que els tres fills de la Gemma tenien edats molt similars a les nostres, dels meus dos germans i jo. Durant l’any compartíem escola i a l’estiu, per la Festa Major de Capellades, ens solien convidar a casa seva, a tocar de la plaça de Missa, i passàvem uns dies intensament feliços fent tot de coses que ara ja deuen estar prohibides, com tirar-nos a la bassa després del correfoc (que freda que era l’aigua, i que difícil era sortir-ne!). Teníem predilecció per la Gemma i el Miquel: eren pares savis, cultes, que ens parlaven -i ens tractaven- com si fóssim grans.
El dia del comiat, abans que ens vinguessin a buscar per tornar cap a casa, la Gemma ens deixava entrar a la impremta. Era un moment màgic de l’estiu: aquella olor de llibres acabats de fer, aquelles màquines aturades temporalment per les vacances però greixades de tantes edicions de tants llibres de tantes editorials diferents i aquelles fileres de prestatgeries plenes de llibres de tota mena. La Gemma ens donava una caixa de cartró buida a cadascú i ens deia: “agafeu els llibres que vulgueu”. La felicitat plena s’assembla molt a aquell moment.
La Gemma estimava els llibres i estimava la gent que llegia. Com estimava la música. Va començar ajudant joves intèrprets en concerts que organitzava al menjador de casa i va acabant fent una sala de concerts que era una petita joia al centre del poble: el Paper de Música, un espai màgic. Ser mecenes cultural, en aquests temps que corren, és una gran heroicitat i la Gemma ho era. Una dona de caràcter, amb projectes i idees clares, que va contribuir a fer aquest món una mica més savi, una mica millor.
Avui hem perdut la Gemma Romanyà. Ella ja no hi és però deixa com a llegat la impremta, el Paper de Música, i el més important: tots aquells adults que quan érem nens la vam conèixer i ens va animar a llegir més, a escoltar més música, a ser més cultes. Milions de llibres escampats arreu del món porten un colofó que ens la recordarà sempre: Imprès a Romanyà-Valls, Capellades. De Capellades al món sencer, i més lluny encara. Bon viatge, Gemma!
Altres articles de Marina Llansana
5 Comentaris
Un text escrit amb el cor per a una dona compromesa i generosa amb la Cultura i amb el seu poble. Sempre en el record. Gràcies, Gemma!
Una abraçada a tota la família.
Gràcies per l’article, Marina. Gemma Romanyà era una ciutadana d’aquell país espriuà de nord enllà. I els qui l’hem tractada ens hem impregnat de civilitat, de cultura.
M’agrada l’article de la Marina. El record que dibuixa des de la coneixence propera a la infància, amb olors incloses, i el destacar el mecenatge Romanyà associat a la impressió de moltíssims... Llegir més libres que duen la marca ”Romanyà - Capellades” (a mi també m’ha fet sentir aquella mena d’orgull de proximitat, que portem discretament, però ens agrada). Cal reconèixer els puntals, els pilars, els suports de la nostra cultura, de la nostra terra, i la Sra. Gemma Romanyà, ho era. Amb tot el meu reconeixement.
Gràcies, Marina. Quines paraules tan maques. Descansa en pau, Gemma! Una abraçada molt forta a la família.
Ànonim
La Torre
9 de març 2018.09:55h
Sempre he sigut molt poruc i abans de tractar amb la Gemma de forma continuada sempre em sentia intimidat davant d’ella, la veia com una dona severa, forta, exigent i amb molt de... Llegir més caràcter...
Si, en efecte la Gemma era una dona amb empenta i un fort caràcter, i jo en efecte un poruc que amb el temps va conèixer que la Gemma també era una dona molt afable i generosa.
Avui en obrir aquest sentit article i veure la seva fotografia, he hagut de parar...
Gràcies Gemma... ens veurem entre les estrelles
Amunt i crits