Trobo apassionant el món del city marqueting, la lluita de totes les ciutats del món a l’era digital per crear una marca, generar prestigi de ciutat o territori i atraure, així, turisme, talent i inversions.

En aquesta cursa per posicionar-se, per ocupar un espai des del qual vendre singularitat, algunes ciutats se n’han sortit més bé que altres; al món i també a Catalunya. A Igualada el debat està sobre la taula des de fa temps, tots hi hem donat voltes sense arribar enlloc, i el gestor cultural Pau Llacuna fins i tot va fer una proposta concreta fa uns mesos en una edició de paper d’aquest diari. El debat, però, segueix viu i molt lluny d’estar resolt.

Potser -és només una intuïció- el problema és l’obsessió dels igualadins per crear una marca de ciutat, en lloc de saber obrir el focus i entendre l’Anoia com un territori compartit que té singularitats excepcionals. Al meu entrendre, la més excepcional de totes és la traça que ha deixat el paleolític a la zona de Capellades i d’Els Hostalets de Pierola, que com a municipi ja estan començant a explotar. La inauguració fa poques setmanes de les P@leo_Rutes que permeten situar-se en el mateix entorn fa 12 milions d’anys amb l’ajuda de la tecnologia és un pas endavant importantíssim no només per la divulgació de la història de la humanitat sinó per a l’atractiu turístic de l’Anoia.

Si no hem estat capaços de trobar encara el que ens uneix avui, siguem capaços almenys de veure el que ens ha unit. Expliquem-nos al món a partir del nostre passat, de la història comuna, que esdevé un referent per al món sencer, que ens permet explicar-nos com a territori però també com a civilització.

Parlo d’aquella època de quan encara no existien les divisions administratives per termes municipals, ni les batalletes de campanar a quatre anys vista, de quan érem una sola comunitat sense debats filosòfics sobre sentiments de pertinença. Potser ara aquells homes ens estan donant una lliçó de futur; aprofitem-la, encara que sigui en nom del màrqueting.