Els motius pels quals els ciutadans trien votar una candidatura o una altra a les eleccions municipals sovint tenen poc a veure amb la ideologia ni amb el programa electoral. En ciutats de mida mitjana on ens coneixem gairebé tots, els factors personals pesen molt i el fet de conèixer els alcaldables i les persones de les candidatures és un factor potent a l’hora de decidir el vot. No és criticable, és clar que no. Però com a ciutadans també tenim el deure cívic de saber quin projecte de ciutat a llarg termini té aquell equip a qui confiem el vot: quin programa electoral presenta, quin model de ciutat defensa i quina ciutat s’imagina per a les noves generacions.

Dic tot això perquè el proper mandat municipal serà clau a Igualada per un motiu: s’haurà de reformar el pla urbanístic de la ciutat i per tant els nostres representants polítics prendran una decisió que afectarà -i molt- les futures generacions. És una responsabilitat enorme i una gran oportunitat per repensar la ciutat. L’actual POUM està vigent des de l’any 1986 i tot i que el 2006 hi va haver un intent de reformar-lo, el govern municipal encapçalat per Jordi Aymamí el va haver de retirar a inicis del 2010 per falta de consens polític i ciutadà.

Quan ens lamentem del trist mèrit de ser l’única ciutat amb un polígon “industrial-residencial”, o de la falta d’espais verds o d’oci, de zones comercials sense vida, o de l’estat d’abandó a què havia estat sotmès aquest tresor que és el barri del Rec -per sort ja fora de perill-, hem de saber que la manera de corregir això és el POUM.

El pla urbanístic dibuixa una ciutat a mida dels que hi viuen i dels que hi viuran, i el més important és que impedeix que la ciutat vagi fent cops de timó i canviant el rumb en funció del color polític del govern de torn o, encara pitjor, dels capricis d’uns quants. Ha de ser un pla que no permeti canviar l’ús del sòl per un interès particular concret o momentani, sinó que s’obligui a tenir en compte el model de ciutat en el seu conjunt.

Com ha de ser l’antiga N-II? En què s’ha de convertir el barri del Rec? El polígon de les Comes ha de ser industrial o residencial? Volem que el centre de la ciutat sigui per als cotxes o per a les persones? Calen més zones verdes? Quina relació volem tenir amb la resta de municipis de la Conca d’Òdena? I volem exercir la capitalitat dins l’Anoia? Quan i com hauríem d’enllestir la Ronda Sud? Hem de deixar construir més pisos o estimular l’ocupació de pisos buits? Quins equipaments supramunicipals necessita la ciutat? Volem ser ciutat de serveis, ciutat dormitori, ciutat industrial…?

Per això és tan important que, en aquestes properes eleccions municipals, els grups polítics ens expliquin quin pla urbanístic proposen i, el més important, quin procés de participació ciutadana tiraran endavant per consensuar-lo. Si estem dibuixant la ciutat del futur, tots n’hem de ser responsables, començant pel moment d’introduir el vot dins de l’urna.