No sabem que ens té preparat el futur més immediat, per tant no cal pensar-hi en el futur més llunyà. Després d’uns anys de bonança, ja fa temps que les vaques grasses no les trobem ni en els millors paratges del Pirineu. Davant d’aquesta situació crítica i caòtica a la que ens hi ha portat uns quants, ni a Catalunya, ni a Espanya ni a Europa no trobem molta gent que hagi presentat la dimissió en els seus càrrecs fent-se responsable de la crisi.

Ajuntaments, consells comarcals, diputacions, comunitats autònomes i el mateix estat espanyol amb un deute enorme i en alguns casos amb poca viabilitat. Un es pregunta i a qui demanem responsabilitats per les barbaritats, autèntiques barbaritats que s’han fet en el passat?. Ningú respon, ningú és responsable, tot queda sota la catifa i aquí no ha passat res.

I davant de tot això, un és pregunta més d’una vegada cap a on anem?. Cada dia hi ha menys recursos per fer coses. Durant un temps s’han fet obres faraòniques que ara ja veurem qui les pot mantenir. Tothom volia tenir la millor finca del territori (piscina coberta, piscina descoberta, pavellons, teatres, auditoris, etc..). Una finca molt millor que la del meu veí perquè es noti que tot i ser més petit tinc més poder. I ara què?. Doncs ara feina perquè totes aquestes finques es puguin mantenir. En època de bonança i amb molt endeutament s’ha construït el que s’ha volgut, però el problema arriba després perquè aquestes grans obres (algunes del tot innecessàries com a Igualada i comarca tenim bons exemples) ara cal mantenir-les i no hi ha recursos suficients per poder-ho fer.

Ara toca deixar volar la imaginació i trobar la millor de manera de poder sobreviure durant una colla d’anys. Una crisi on el món de l’esport no queda al marge tot i que les lleis permeten que els tramposos continuïn vivint, mentre que els honestos hagin hagut de perdre la categoria. Cada dia són més els clubs de futbol, bàsquet, handbol i altres esports professionals que estan en concurs de creditors. Però la llei els permet continuar competint fins que hi hagi una resolució clara. Altres clubs que en el seu moment van començar a fer les coses de manera correcte i no van entrar en el joc d’endeutar-se van veure com perdien la màxima categoria del seu esport i ara feina tenen per malviure.

Està demostrat que en aquest país fer les coses ben fetes té càstig. Ser un trepa, un mentider i un pèssim gestor té el premi de poder continuar entre els millors. Mal exemple per les noves generacions i per això no deixarem de preguntar-nos. Cap a on anem??.