Així de crua i dura és la vida i la realitat que ens toca viure.

Ara caiem, i ens tornem a aixecar. Sinó fos així seria molt difícil superar tots aquells reptes que ens proposem. Tot i que moltes vegades hi ha barreres que no podem superar.

Sense anar més lluny, dijous ens deixava una companya de feina com la Tatiana Sisquella. Set anys amb optimisme i alegria lluitant contra una malaltia que finalment li ha guanyat el partit. Des d'aquí el nostre reconeixement a la seva lluita i el nostre condol a la seva família i en especial a la seva parella, Joan Maria Pou.

Ahir va demostrar un cop més la seva professionalitat estan al peu del canó fent per Rac1 la retransmissió del Sevilla-Barça, quan feia poc més de 24 hores que havia donat l'últim adéu a la seva parella. Tot un professional, perquè si una cosa és real és que després de caure no queda més remei que aixecar-se i continuar lluitant.

Qui també fa molt temps que lluita per poder estar entre els millors és l'esquiadora igualadina Laura Orgué. Dissabte va aconseguir el 25è lloc en la primera de les tres proves que ha de participar als Jocs Olímpics de Sotxi. La millor classificació aconseguida per la Laura en uns jocs olímpics, els tercers que participa amb només 27 anys i en una disciplina tant dura com l'esquí de fons.

Només sortir dissabte va caure, però es va aixecar i va anar remuntant fins al 25è lloc final.

Sino haguès estat per la caiguda inicial possiblement el resultat final hauria estat millor. Però ens hem de sentir orgullosos de la Laura i també del Jordi Viladoms, dos clars exponents de colocar Igualada en el mapa. Uns embaixadors de veritat.

Caure i tornar-se a aixecar. Això també ho van fer els jugadors del Monbus Igualada quan a la jornada 9 de lliga després de perdre per 2 a 1 a Tordera i vorejar els llocs de descens, pocs eren els que apostaven per l'equip més jove de l' OK Lliga (22,8 anys de mitjana) i amb el tercer pressupost més baix de tota la lliga després de Vilanova i Tordera.

Un equip que es va saber aixecar i encadenar sis victòries consecutives ( quatre d'elles fora de casa), i tot i la derrota de dimarts passat han deixat a l'equip en una còmode vuitena posició amb 12 punts d'avantatge respecte als llocs de descens. Pel camí l'equip no ha aconseguit estar a la Copa del Rei per golaverage tot i sumar dos punts més que la temporada passada. Però està jugant els quarts de final de la Copa de la CERS i dissabte en l'anada va empatar a dos a Vic. La tornada el dissabte 22 a les Comes a les 20.30.

Un equip jove, amb moltes ganes i molta il.lusió, que vol continuar fent coses meravelloses. Perquè tot i caure, i ens aixecarem i continuarem lluitant encara que els pals a les rodes i les pedres en el camí ho intentin evitar.