Amb molt de carinyo i respecte em permetran que no pugui arribar a entendre com uns jugadors meravellosos com els del Barça de futbol estiguin aconseguint en les darreres jornades de lliga uns resultats incomprensibles. Un afeccionat com jo es pregunta si aquests jugadors que són dels millors del món i unes icones per a molta gent siguin incapaços de poder guanyar en els darrers desplaçaments de lliga. Si ho haguessin fet amb certa normalitat avui possiblement ja estarien celebrant el títol de lliga.

Les comparacions sempre acostumen a ser injustes o poden no assemblar-se amb la realitat. Però amb el vostre permís dir-vos que, salvant totes les distàncies, dies com avui estic orgullós de ser igualadí i poder presumir del nostre equip d`hoquei que continua superant-se amb unes ganes i una il·lusió digna dels nens més entremaliats. Abans de començar la temporada al mes d`octubre pocs eren els que creien en un equip molt jove i renovat. En moltes travesses del món hoqueístic deien que l`Igualada Hoquei Club era un dels candidats a lluitar per no baixar a la Primera Nacional després de 30 anys a la màxima categoria. Però ara que falten quatre jornades per acabar la lliga i que des de ja fa dues jornades que la salvació matemática és una realitat, el més normal seria que els nostres jugadors s`haguéssin deixat anar després de la derrota en els penals a les semifinals de la Copa de la CERS.

Però vet aquí que la realitat és molt diferent. Aquella derrota injusta i cruel en els penals a Forte dei Marmi va fer més fort a un jove equip que té molta gana i té ganes de tornar a jugar la Copa de la CERS la propera temporada. Hores d`ara l`equip es troba en el sisè lloc de la lliga i amb tres punts més en quatre jornades que falten haurà aconseguit l`objectiu i podrà jugar a Europa per 26ena temporada consecutiva. A manca de quatre partits enguany ja s`han sumat tres punts més que els aconseguits la temporada passada.

Tenim la sort i el privilegi de poder gaudir d`un grup de joves jugadors que tenen moltes ganes i molta il·lusió. Tenen fam de voler guanyar i competir, tot al contrari que els jugadors del Barça (tot i que la setmana vinent poden guanyar la lliga). Amb ganes i amb il.lusió es pot arribar a tot arreu, i lluitarem perquè aquesta espurna no s`apagui i continuint tenint fam, molta fam.