Esperant que el tió hagi estat generós, que el Nadal hagi estat profitós en família i donant un pas de llebre el dia de Sant Esteve, ja tenim demà l’arribada del Patge Faruk.

Està clar que els més petits de la casa són els que més gaudeixen aquests dies de Nadal, esperant regals, el saló de la infància, el Patge Faruk i totes les activitats pròpies d’aquestes dates. Però l’activitat esportiva no s’atura.

Els més atrevits han participat un any més a la tradicional Copa Nadal de natació, altres esperen participar en les diferents Sant Silvestres que organitzen, i altres ja es troben a l’altre costat de l’Atlàntic per començar el proper 1 de gener una nova edició del Dakar a Xile i Argentina.

Jordi Viladoms, amb nou equip i nova marca, intentarà lluitar per poder aconseguir un somni: guanyar el Dakar. Qui no ha somiat moltes vegades poder aconseguir els seus objectius, siguin esportius, laborals, musicals, poètics, pictòrics, etc...

En aquests dies de pau i joia i de bona companyia en què deixem de banda les cabòries que ens acompanyen cada dia, he somiat que Igualada era l’enveja de tot Catalunya per tenir allò que era desitjat per tots els éssers humans. He somiat que Igualada tenia ... He somiat que Igualada ...

Toc, toc, menys somiar. La realitat ens diu que cal continuar treballant i esforçant-se a tots els nivells per poder aconseguir l’objectiu. Bon any nou i que els Reis, tot i la crisi, siguin molt generosos.

PD: Les festes m’han trastocat el meu esperit crític i de cop i volta m’he tornat un optimista somiador.