Dilluns, 8/11/2010
572 lectures

Recompensa

Si treballes, ets humil i dones el màxim de les teves possibilitats, a la llarga és molt probable que acabis obtenint una recompensa. Un premi que no sempre ha d'arribar en forma de quelcom material, ni en diners, sinó com un reconeixement a les hores de treball i de dedicació.

Marc Márquez, jove pilot cerverí de 17 anys, va conquerir ahir a València el títol de campió del món de 125 centímetres cúbics,demostrant una maduresa inusual per a un noi de la seva edat. Ahir veien la cursa per televisió hem vaig emocionar veient els pares l'alegria i la satisfacció que tenien després de l'èxit.

No és menys cert que també hi ha molts pares, i molts esportistes que tot i treballar lo millor possible no sempre aconsegueixen un resultat com el de Márquez ahir. Els èxits en la vida i en el món de l'esport no són per tenir el millor equip, el millor cotxe, la millor moto, les millors bambes... Res de res. Un pot ser el millor amb molt de treball, moltes hores de dedicació i molta humilitat.

Les comparacions són odioses, és clar que sí. Però veient l'èxit de Marc Márquez, un no pot deixar de pensar en l'esquiadora igualadina Laura Orgué que està a punt d'estrenar una nova temporada hivernal, intentant millorar els èxits d'aquest 2010. Tampoc ens podem oblidar de Jordi Viladoms que ja no serà l'ajudant de ningú en el proper Dakar i serà el cap de files de l'equip Yamaha França. Tampoc de l'atleta pierenc Víctor Muntaner que ha marxat cap a Madrid per entrenar al costat d'un dels millors com Arturo Casado per continuar la seva progressió. I molts altres esportistes de casa nostra que han de renunciar als estudis, a la família, als amics per lluitar per un objectiu i per un somni.

L'aconsegueixin o no, el temps o dirà. Com Toni Bou, el pilot pierenc de trial que en cinc anys ha passat de ser un desconegut a millor pilot mundial de trial i que va camí de batre els rècords de Jordi Tarrés o el britànic Duck Lampkin.

El que queda molt clar és que el meu reconeixement i la meva felicitació ja la tenen. No tothom té les qualitats per poder-ho fer, ni tothom es capaç de dedicar els millors anys de la seva vida, buscant una petita o gran recompensa.

Altres articles de Manel Burón

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.