No podem tenir èxit si no som capaços de creure en la marca IGUALADA. Que volem de la nostra ciutat?. Cap a on volem que camini?. Tenim clar quin és el model per reactivar la ciutat i l’economia?. Realment ens sentim capital de comarca?. Deixaran de vendre fum ?.

IGUALADA ha estat durant dècades una ciutat amb una gran potencial industrial i humà. Capaç de ser una ciutat d’acollida i de rebre amb els braços oberts als immigrants que venien de fora. La gent d’Igualada de tota la vida, acostumen a ser els més agraïts, amb aquella gent que mostra compromís, treball i fidelitat.

Uns valors que amb el pas dels anys s’han anat perdent perquè cadascú ha anat a la seva i molts visionaris han cregut convenient que produir en un altre país amb mà d’obra més barata era molt millor. Possiblement per les seves butxaques i els seus negocis sí. Però tot són els diners?. I la qualitat del producte?.

Prefereixo clarament un producte fet a Igualada que costi 10 euros, que en un producte fet en un país asiàtic o africà i que només costarà 3 euros. Hi ha una dita castellana molt expressiva: 'Lo barato sale caro'. Si fem i produïm a Igualada i consumim a Igualada (i ho podem ampliar a Catalunya i Espanya) la nostra riquesa augmenta. Si som capaços de fer un bon producte i el sabem vendre a l’exterior podrem començar a recuperar l’economia.

Però mentre les grans empreses, també les d’aquí, s’emportin la producció a altres paísos, i aquí no tinguem mà d’obra és molt difícil que hi hagi consum. És una cadena, un peix que es mossega la cua. Entre tots hem de tornar a creure amb la marca IGUALADA, començant pel propi Ajuntament que hauria de “premiar” fiscalment a aquells empresaris que tenen el 100% de la seva producció a la ciutat i que donen feina a molta gent. I també afavorir la implantació de noves empreses que generin nous llocs de treball per una comarca que té un dels índex més grans d’atur.

Si realment tothom s’uneix i va pel mateix camí o si continuem cadascú mirant només el nostre hortet. D’aquesta situació serà molt difícil sortir-ne. Molts visionaris sempre diuen que l’any vinent s’acaba la crisi i comença la remuntada. Francament crec que no. I esperem que la cosa no vagi a pitjor. Pensem que la història és cíclica i es repeteix. El meu avi va comentar-me abans de morir en època de bonança ja fa molts anys:'fill el que més greu hem sap és que us tocarà viure una guerra com ens va passar a nosaltres'. Jo li vaig replicar que no passaria, però cada dia tinc més dubtes que la profecia es pugui acabar complint.

A casa nostra, hem de caminar plegats i creure’ns de veritat la marca IGUALADA, sinó el futur no ens gens esperançador.