L'esport femení també és important i quan s'aconsegueixen èxits cal destacar-los. Marta Soler és una igualadina de tota la vida, que per poder viure de l'hoquei patins ha hagut d'emigrar a Portugal i ara al Principat d'Astúries. Viure vol dir tenir un sou digne per poder anar fent, no cobrar una milionada com alguns polítics que després fan corrupció per guanyar-ne encara més.

La Marta és la capitana de la selecció espanyola d'hoquei patins i dissabte al vespre van aconseguir el títol de campiones d'Europa, un títol que es resistia des del 1995. La Marta va ser una de les impulsores d'una associació d'hoquei patins femenina arreu d'Europa i sempre ha volgut treballar i ajudar per aquest esport. Des d'aquí la felicitem per aquest nou èxit esportiu.

Al mateix temps esperem que Igualada i els igualadins algun dia canviem la nostra mentalitat masclista. És molt trist que a casa nostra ningú en el seu moment li podés oferir una feina per compaginar-ho amb l'hoquei, a Astúries estan encantats de la vida. És molt trist que l'Igualada HC s'hagi deixat escapar aquesta temporada dos equips de base femenins i només s'ha quedat amb el primer equip a l'OK Lliga. És molt trist que les ments caduques i retrogades de l'Igualada HC no permetin que hi hagi equips mixtes de nois i noies en la base com passa en molts altres clubs i com permet la legislació vigent.

Algú dirà que ara no és el moment. Crec que si, ara que una igualadina suma al mundial de l'any passat, el títol europeu es hora de reivindicar un treball des de la base per poder continuar gaudint d'èxits en un futur. Els/les campions/es no apareixen per accident o per un art de màgia. Els campions es treballen i es fan perquè en aquesta vida ningú regala res.

Molts felicitats a la Marta i la resta de jugadores de la selecció espanyola i encoratjar a totes aquelles que treballen per algun dia poder arribar a aconseguir-ho.