Orgull de ser d’Igualada, orgull d’haver nascut a Igualada, orgull de ser igualadí i orgull per poder demostrar al món que Igualada existeix i és una ciutat ben viva.

Orgull per poder veure com aquest darrer cap de setmana els tres equips més representatius de casa nostra i que mouen més massa social (bàsquet, futbol i hoquei) han aconseguit sis victòries. Tres victòries dels equips masculins i tres victòries dels seus equips femenins.

Durant molts anys informant de l’activitat esportiva de la ciutat i de la comarca sempre desitjava poder parlar d’un ple de victòries. Aquest cap de setmana ha tornat a succeir després de molts dies i mesos sense que això fos possible. Gran victòria del bàsquet masculí a domicili (segona consecutiva) que demostra que l’arribada de Raul Caballero pot donar un nou aire a l’equip i pot començar a remuntar posicions. El bàsquet femení continua amb la seva bona dinàmica de treball i resultats amb les millors a la Copa Catalunya (segones del seu grup) i ja poden marxar de vacances.

En el món del futbol, el CF Igualada va aconseguir ahir una victòria important per 0 a 3 lluny de les Comes al camp del Sants que el deixa en el tercer lloc de la classificació empatat a punts amb Martinenc i Viladecans i a només dos punts del segon i a sis del líder Ascó. Després de les tres derrotes inicials, els igualadins que entrena Isidre Tarrés estan demostrant de veritat la seva vàlua i està clar que no caldrà patir per mantenir la categoria i que és un equip amb talent i que encara no ha tocat el sostre. Un cap de setmana on les noies del femení van golejar al seu rival i continuen amb la bona dinàmica demostrant el seu potencial golejador.

I en el món de l’hoquei, un cap de setmana on els dos equips de l’Igualada HC, el femení i el masculí disputaven partit de Lliga Europea. No trobem cap esport en tot Catalunya i en tot l’estat espanyol on els equips femení i masculí d’una mateixa entitat puguin disputar la mateixa temporada la màxima competició continental. Tot un orgull de la bona feina realitzada pels entrenadors i jugadors/es. Un orgull del que la nostra estimada ciutat no es fa ressò i no interessa possiblement a molts que se’n faci.

Victòria per cert dels dos equips, les noies per 6 a 3 davant les suïsses del Vordemwald i tres gols de renda per la tornada el 19 de gener a terres helvètiques. Mentre que els nois després de fer-se quasi 2.500 quilòmetres en furgonetes en poc més de 40 hores van ser capaços de guanyar a la Bretanya francesa per 4 a 6 al Quevert i colocar-se líders del grup A de la Lliga Europea amb set punts sobre nou possibles.

Un equip nou, humil, treballador, compromès que està defensant amb ORGULL els colors arlequinats i que s’està deixant la pell en cada entrenament i en cada partit. Un ORGULL que demostren els sis equips als que hem fet referència en aquest article, però que ho demostren tots els equips de totes les entitats esportives de casa nostra, també la gent de l’handbol, el tennis taula i els del volei (que ahir van fer la seva presentació).

Un orgull no secundat moltes vegades ni compartit per la majoria de la ciutat, tant a nivell personal com institucional. I està clar que si els que tant pregonen de sentir-se igualadins són els primers en donar l’esquena a les coses d’Igualada no és d’estranyar que la nostra ciutat estigui com està. O només recolzem allò que fan els nostres amics i coneguts.

Si jo no puc triomfar i els meus amics tampoc, no ajudarem a uns altres perquè no són de la nostra “ètnia”, no són de la nostra “corda”, etc. Però independentment de tots els entrebancs, la gent del bàsquet, el futbol, l’hoquei i totes les altres entitats esportives tenim una cosa molt clara: ORGULL IGUALADÍ.

Per cert: Bon Nadal i Feliç Any Nou 2013!!!