Crisi, crisi, més crisi......tot és pessimisme i lamentacions. Ens serveix d’alguna cosa queixar-nos sinó treballem per millorar l’actual situació?. Crec que no.

La realitat és que la cosa està molt malament a tots els nivells, per a uns pitjor que per altres. Cada dia hi ha més pobresa, menys llocs de treball, menys recursos econòmics, més retallades, més mancances bàsiques, etc. Ens hem preguntat i jo que puc fer per intentar capgirar aquesta situació i donar-li un gir diferent a la història?.

Si repassem la nostra història trobem al llarg de 2.000 anys, moments dolços amb altres moments desesperants. Avui potser ens toca viure un dels moments més amargs, però amb lamentacions no ho canviarem. Ara més que mai la societat a tots els nivells i també en el món de l’esport hem de fer un canvi de plantejament. Lluitar, treballar per intentar reconduir les situacions i ser conscients que s’ha de fer el mateix o més del que es feia amb època d’abundància per aconseguir com a mínim els mateixos resultats.

Els nostres avis i pares ens van ensenyar que per reconstruir el país després d’una guerra civil calia treballar molt, sense descans per poder arribar a uns anys d’esplendor. Ara possiblement tenim per davant, com a mínim, una dècada on caldrà treballar de valent per intentar inculcar uns valors de treball, sacrifici i educació que s’han perdut en la nostra societat.

Cal tornar a començar, continuar treballant i progressant. Si això ho traslladem al món de l’esport hem de ser competitius com els que més però sense perdre de vista l’educació i el fet de formar grans persones per al futur i grans esportistes. Els resultats són importants, no ens podem enganyar, però a vegades poden ser efímers els resultats. Els valors si s’ensenyen correctament i s’aprenen de veritat, poden durar tota la vida.

El que tenim clar és que mentre estiguem vius podem lluitar. No defallim.