Àfrica Llorens Valls

Té un nom sorprenent i suggestiu, que comporta una certa salvatgia: Àfrica.  És menuda i àgil i té el mateix rostre de l’adolescent que vaig conèixer a l’aula, un ulls foscos que et miren fit a fit , un somriure miraculós  i una intensitat genial en tot allò que toca.  Té vint-i-set anys  i desafia la llei de la gravetat. Es llicencià en INEF però la passió l’ha portada cap a una altra banda.

 A què et dediques?

Mira, moltes vegades comparteixo cotxe Barcelona-Igualada i la xerrameca, la poca coneixença obliga a les presentacions  “ A què et dediques? Què fas?” I he de dir que sóc artista de circ.

“El circ du Soleil?” ha,ha,ha  En aquest món tot funciona per estereotips, sembla que només existeixi el circ tradicional o el du Soleil i hi ha mil possibilitats més. Encara que la major part de la gent quan li parles de circ els vénen all cap aquestes dues coses; el circ dels animals i els pallassos que es tiren pastissos a la cara o bé el colorit i adinerat Cirque du Soleil. Bé, encara que sigui una gran multinacional, el circ du Soleil ha estat pioner en el circ contemporani on el risc,el virtuosisme i la poètica es posen de manifest, així que els ho hem d’agrair.

Doncs entre el circ tradicional i el circ du soleil trobem el circ contemporani, aquest circ pot ser amb caravanes i vela (carpa),pot ser amb molta gent i aparells o fins i tot fet per tres persones, o una! El trobarem en places, carrers, teatres, cafès, congressos...gairebé a tot arreu. Aquest circ ja no és el que busca el truc més difícil sinó que posa la tècnica al servei de l’expressió; a partir de la investigació de moviment amb o sense objectes es creen nous llenguatges i universos personals. Hi ha una frase d’un director força conegut que diu que en el circ contemporani la realitat es converteix en  metàfora. Aquest circ és el que barreja disciplines de circ entre elles (màstil xinès, trapezi, equilibris, malabars...), també barreja altres arts com la dansa, el teatre, la música, vídeo, i fins i tot es barreja amb esports  alguns cops en diversos punts no convencionals de pobles.

Com hi vas arribar? Quina ha estat o és la teva formació?

Després del   batxillerat artístic i sense tenir molt clar què volia fer, vaig començar Belles arts, al cap de poc vaig deixar la carrera precisament perquè no aprofitava el temps i no sabia si eren les arts plàstiques pel que jo estava feta. Vaig tenir sort i vaig trobar feines ben aviat: botiga d’animals, seguretat, bar...Va ser una temporada bona per prendre’m una altra vegada l’esport seriosament; podríem dir que la feina em va ordenar la vida i amb els diners que havia guanyat em volia comprar un cotxe, però m’ho vaig pensar millor i em vaig matricular a INEF de Barcelona.

Van ser quatre anys de molta exigència pels estudis i pels entrenaments de karate, gairebé no feia res més que estudiar i entrenar i alhora vaig abandonar la creativitat , i això em preocupà, havia deixat de fer coses amb les mans. M’agradava INEF però em sentia rara, em faltava alguna cosa. És curiós perquè a INEFC mateix vaig començar a entrar en contacte amb l’acrobàcia i el món del circ tot participant en un grup d’acrosport que hi havia a la universitat, el gimnàs d’acrobàcia va ser la aula on vaig passar més hores.

També em dedico al Karate des dels 9 anys, he participat en molts campionats .El més important que he fet és un campionat del món de Shotokan i el màxim que he aconseguit és un subcampionat d’Espanya  l’any 2011. Actualment dono classes en un petit gimnàs a la Ciutdella

L’escola de Circ

Arribar al circ a través d’ INEF no és l’habitual, el normal és  fer una escola preparatòria com l’escola Rogelio Rivel  i /o ,generalment, la gent marxa  a formar-se a fora: Bèlgica, Canadà França, Suècia... en escoles professionals. Però també hi ha gent que no ha fet escola i treballen molt. Hi ha una gran oferta de cursos i stage per diverses institucions que promouen el circ i a més aquest és un món on tradicionalment ens ho hem fet tot entre nosaltres així que alguns donen coneixements a canvi de diners o altres coneixements, a vegades fem intercanvi de classes de mans a mans per classes de dansa.

L’escola de circ no obliga a obrir llibres però et remou per dins, has de dir coses autèntiques

El circ és tan guai que hi ha gent amb 50 o 60 anys que continua dedicant-s’hi; canvia de disciplina,  a la recerca de tasques menys agressives: malabars,clown,teatre del gest...

On  entrenes?

A la Central del circ. És una de les vuit fàbriques de creació que tenim a Barcelona. Una fàbrica de creació és un espai per a gent formada, per a professionals o semiprofessionals que et permet crear. Hi ha una sala  gran d’entrenament i 4 sales de creació que es cedeixen a través de pactes amb festivals, institucions...que són més d’exhibició que no pas de creació. O també es lloguen. Hi ha  altres fàbriques de creació de teatre, de música ,de dansa...

La Central és de l’Ajuntament i l’usuari, l’artista, paga una quota.

A pocs llocs d’Europa hi ha espais tan fantàstics i constantment  ve gent d’arreu del món a fer residències.

Dins de la Central hi ha l’ APCC (Associació Professional del Circ a Catalunya)  que organitza el posicionament del circ dins la societat, borsa de treball, subvencions...

Quina és la teva especialitat?

Equilibris acrobàtics mans a mans, o mans a mans o “portés”.

El nom que més m’agrada és mans a mans o equilibris.

Generalment es fa des de terra. El mitjà és el cos, no hi ha cap aparell i s’acostuma a fer en parella tot i que es pot treballar en grup.

En què consisteix?

 La parella està formada per un “Portor” ( que acostuma a ser un noi) que és l’encarregat de controlar l’acrobàcia i l’equilibri  i per l’ “Àgil” que és el de dalt, el que vola.

La gent que no hi entén mira l’àgil perquè és qui fa la filigrana i qui llueix; però no és res sense el portor i a la inversa.

És complicat, tens una relació de parella sense ser-ho, hi ha intimitat,saps de l’altre, el toques, et toca, sense que sigui una relació íntima. És complex però molt interessant el fet de treballar així.

La gent em diu: tu deus estar molt forta no? Home, entreno cada dia entre 3 i 6 hores, estic molt en contacte amb  el meu cos. Em sap molt de greu quan noto que he perdut múscul i he guanyat greix. Tot i que el meu company m’aixeca  de la mateixa manera, com si res.

Com trobes l’Amer?

L’Amer és el meu portor. És d’origen siri, però nascut a Barcelona. Ens vam conèixer a la Central del Circ en un curs de verticals. Jo feia INEF i volia entrenar a la Central, no ho podia fer perquè no era professional i entrar en un curs era una possibilitat perquè m’acceptessin. Quan ens vam conèixer, ell treballava amb una altra noia i amb una altra companyia. Era l’any 2010.  Més endavant, l’any 2012, jo havia quedat amb un noi que no coneixia , per veure si podríem entrenar junts, però el noi no es va presentar. L’Amer era per allà i estava entrenant sol i sense adonar-nos-en vam començar a treballar plegats. Som parella artística des de llavors . He treballat  i treballo amb altres portors però  amb l’Amer és especial. Quan vam començar junts ell flipava amb mi, deia que jo no coneixia la por i que junts faríem de tot, somiava a fer la vertical amb una mà sobre d’ell i mira, al cap d’uns anys ja ho tenim i anirem a actuar al festival més important de circ de Catalunya el Trapezi de Reus del 7 al 10 de maig (Aquest cap de setmana)

M’agrada el risc. Confio molt en mi i confio molt en ell.

I el teu dia a dia...

 Arribo a les 10 a la Central , bé, amb l’Amer arribem plegats, el trasllat en bicicleta ja ens ha permès parlar de la feina a fer.

Cal un bon escalfament, ben bé d’una hora i fins a les dues treballem tècnica bàsica o trucs més nous i perillosos a la lonxa (és un mecanisme de seguretat que consta d’un cinturó, unes cordes i unes politges que permeten que l’àgil voli sense perill i hi ha una tercera persona que aguanta les cordes). Dino . I a la tarda una altra vegada entrenament de mans a mans o d’altres tècniques o ens posem més en la creació, depèn del moment en què ens trobem.

En aquest moment  tinc força projectes començats:

CIRC DO (“El camino de la mano vacía )  : un trio en creació d’un espectacle de 20 minuts d’equilibris i un toc d’humor.

AMER i ÀFRICA CIRC CIA això és el nom del duo, i ara estem preparant un número on barregem karate amb  equilibris.

COL:LECTIU TIERRA  , format per 7 persones , 2 músics i 5 artistes de circ . L’últim que hem fet és l’espectacle F.I.R.A. (fenòmens inversemblants rescatats de l’anonimat) amb què vam actuar durant la temporada de Nadal a l’Ateneu popular de 9 Barris.

      També estudio francès,  perquè el món del circ és en francès. La veritat és que és una comunió de llengües. Conec gent de circ que parla cinc o sis idiomes.

Quina relació mantens amb l’Anoia?

Igualada, Tous és la família i quatre amics. El circ no hi té cabuda.

M’agradaria deixar Barcelona i tornar a sentir ocells en obrir la finestra de casa, però el circ em lliga a la capital. No sé si tornaré.

Voldria actuar aquí, a la Mostra, a l’Ateneu o a la plaça de cal Font... però és difícil; cal ser una empresa, fer màrqueting, buscar subvencions...

Aquest món és un peix que es mossega la cua. Però ho aconseguiré i algun dia actuaré aquí.

Somnio que Igualada s’obri al circ ja no només en programació d’espectacles, sinó en espais d’entrenament i creació.

Algun dia actuaré aquí