No fa massa dies que hem acomplert la tasca gegantina d’omplir la motxilla de les nostres criatures. L’escola ens fa arribar un llistat de llibres i d’eines necessàries per a la seva bona escolarització. I, nosaltres, fem mans i mànigues per aconseguir-ho tot en condicions òptimes. Cues a les llibreries, suors angoixants en intentar un folrat professional, llibretes, llapis... Una veritable ruïna.

Però en un moment com aquest ens convé mantenir-nos a l’aguait perquè, a la motxilla, encara hi queden espais.

Als mestres, ens agraden carregades de curiositat, de ganes de treure el nas i intentar endevinar què hi ha darrere portes i finestres. Perquè la curiositat és i ha estat el motor de la humanitat i l’hem de saber dosificar entre tots, pares i mestres.

I cal, en un estoig ben tancat ,portar una bona dosi d’ atenció –que acompanyada del silenci- aconseguirà treure el màxim profit de la tasca del mestre/a.

A voltes penses que allò que s’anomenava respecte ha esdevingut només utilitat. És una llàstima ! La utilitat té un ús caduc , és una inversió de poca durada.

Ara; no n’hi ha prou; encara ens agradaria, en una bosseta petita, un entrepà de tossuderia i constància. Tossuderia per no abandonar la tasca a la primera temptativa i constància per mantenir-se a la fila i no aturar-se a prop de la sortida.

I, a la base de la motxilla un bon tou de temps. És preocupant la immediatesa que li exigim a la vida i l’aprenentatge implica un bon xup-xup com un bon brou.

Bon curs a tothom i bona feina!