Dimarts, 10/6/2014
1182 lectures

Entrevista a Miquel Benito Mullerat

Miquel Benito Mullerat, Utòpic i massa orgullós, és de bàsquet, del Cau i d’Igualada.

Quina és la teva relació amb la ciutat?

M’agrada Igualada, em sento d’Igualada, però no igualadí. Els igualadins són massa conservadors i tancats.

I la teva generació quina relació hi té?

Crec que hi ha diverses maneres de relacionar-se amb la ciutat (discoteques, estudis...) , per tant no seria correcte dir que la meva generació no hi té cap relació. Això sí; aquells que hi estan implicats, són pocs i sempre els mateixos arreu.

Què té de bo Igualada?

Crec que tothom sap la resposta a aquesta pregunta... Les entitats i les activitats que fan les entitats. És increïble com dinamitzem la ciutat. Potser algunes tenen fama de sectàries (i potser ho són), però crec que totes són accessibles.

L’any que ve comences una nova etapa (la universitària), que et portarà a fora, què n’esperes?

Espero que Barcelona no m’estressi, ni se’m faci massa gran. Espero poder conèixer-la i gaudir-la.

Continuaràs vinculat a la ciutat?

El més probable és que el curs vinent vagi i vingui. Continuaré formant part del CAU, del bàsquet, del Casal... Continuaré sent d’Igualada, aquí, i també ho seré a Barcelona.

Creus que la teva generació té la possibilitat de quedar-se i construir la ciutat? De fer-hi la seva vida adulta?

La fama de ciutat grisa i avorrida... és certa, els carrers d’Igualada hi ha gent dos cops l’any. Surt tothom i se senten els reis de la ciutat, però la resta de l’any el carrer és tot teu, ningú sap on són. Aquesta fama fa fugir els joves, que creuen que començant una nova etapa, com una carrera, voldrà dir anar a viure a un altre lloc, un paradís: feina, parella, diners... Tot i que acabaran tornant aquí on fa anys que viuen les seves famílies.

Què hauria de tenir la ciutat per a la gent jove? Què hi trobeu a faltar?

Atenció, espais, respecte, veu... Crec que a Igualada hi ha prou joves, prou aptes i amb ganes suficients per endegar projectes i dinamitzar la ciutat. De fet hi ha joves que, sense recursos, ja ho estan fent: Coll@nada, Espai pels Somnis... Suposo que s’ha avançat molt en aquest camp, però pels de dalt seguim sent uns quants nenes als quals se’ls ha de proposar activitats i mantenir entretinguts. No s’adonen que tenim ganes de ser els protagonistes de la ciutat! Ja hem demostrat que som capaços d’organitzar-nos i crear grans coses del no-res.

Dius que molts s’imaginen un futur millor fora d’aquí i tu els veus lligats als seus orígens, per què?

Ara, en temps de crisi, crec que el paradigma canvia; uns quants no tornen, al contrari marxen encara més lluny, a buscar feina, i d’altres tornen a viure a casa dels seus pares. Però el que volia dir estava relacionat amb la meva franja d’edat i el fet de marxar a estudiar a fora. Estic fart de sentir els meus companys dient: “oh per fi marxem, Barcelona si que mola, Igualada és una merda”, i a mi em dol! Em fa ràbia, perquè sempre he pensat que a Igualada els joves sí que hi tenim lloc! Però aleshores, sempre m’apareix un pensament, que em reconforta; “tornaran, segur que tornaran!”. Ho penso perquè estereotipo l’igualadí com un ésser tancat, que solament està a gust prop dels seus.

Altres articles de Mercè Badal

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.