Pareu màquines!

Atureu una estona el vostre rellotge i sortiu del vostre àmbit quotidià. Ha començat un tempo que té poc a veure, ja, amb les estacions; que s’escapa en un moment o altre de les nostres biografies però que “afortunadament” tots hem tastat i, a voltes, enyorat.

Penseu en la munió de persones –jovenalla, la majoria- que durant un parell de mesos posen a prova les seves aptituds en allò que anomenem “exàmens”. Cal passar de 1r a 2n, de 3r a 4rt; de primària a secundària; arribar a batxillerat i, si es pot, a la universitat.

Podem recordar els músculs garratibats, el silenci tens, les mans entresuades i, en acabat, la lassitud i, més tard,l’angoixa per un resultat temut i alhora esperat.

Hi ha gent que vivim a l’aula, que veiem una generació rere l’altra intentar tirar endavant per aconseguir una posició a la fila. Diuen que pessiguem vidres però alcem la veu : aquests exàmens són de tots.

L’única opció col·lectiva que pot portar-nos a algun lloc és l’EDUCACIÓ.

Els coneixements, el coneixement, modifiquen el món i ens donen un tros de corda un pèl més llarg per intentar entendre el que ens envolta; EMPATIA.

Pareu màquines i pregunteu-vos els uns als altres què heu après avui.