Immersos en el frenesí de l’actualitat política, els líders d’opinió són aquells que opinen primer. Twitter bull; Facebook s’omple de mems suposadament humorístics sobre coses que tot just acaben d’esdevenir; els breaking news dels noticiaris 24h no s’aturen (el fet que els canals de notícies, les farmàcies i els caixers automàtics no descansin ens hauria de fer rumiar). Però per damunt de tots ells s’alça una figura d’ombra allargada, de sapiència espectral, de contundència bíblica. Són els tertulians, els Usain Bolt del coneixement.

Éssers entranyables, odiats uns i estimats els altres, pul·lulen per les televisions, ràdios i diaris sense espai per al descans. Un servidor, que estima això de la lectura i la reflexió, no pot més que genuflexionar-se davant la potència cerebral d’aitals pensadors. Però un dubte s’apodera de mi, i no estic parlant de si algú ha vist un restaurant xinès en traspàs, o si els cavalls tenen o no aixelles, sinó de la següent pregunta: quan llegeixen els tertulians? En escassos minuts poden aportar solucions al canvi climàtic (el gran absent de totes les campanyes electorals: a aquest pas Igualada serà primera línia de mar, ciudad de vacaciones), o poden suggerir amb convicció com derrotar ISIS-DAESH-Estat Islàmic (això sí, alhora que destrien minuciosament els més complexos misteris filològics de la llengua àrab i de l’Alcorà), o fins i tot analitzen psicoanalíticament les personalitats d’Artur Mas (vol matar el pare, en Pujol) o de Miquel Iceta (està secretament enamorat del seu doble francès, el president Hollande). I tot això sense moure’s de la taula del plató, només armats amb un Ipad o un mòbil sense internet (no ho necessiten: al seu costat Viquipèdia és una manifestació d’analfabets).

No entrin més a les llibreries, no consultin les novetats bibliogràfiques del temple de la saviesa de Cal Font. Simplement no tanquin els seus televisors: a un cop de dit del comandament a distància tindran la solució a tots els misteris de la Humanitat. Agafeu un bon vi, tapeu-vos amb la manta ara que ve el fred i gaudiu de l’espectacle de la superdotació intel·lectual; o millor encara: apadrini un tertulià, i no l’abandoni. Ell mai no ho faria.