Dimecres, 18/10/2017
1308 lectures

Som una colònia

Encara no fa una setmana el país veí celebrava amb grans escarafalls, parades militars, oficis religiosos, manifestacions provocadores... El fet que durant 400 anys van matar i esclavitzar a milions de persones lliures, van espoliar continents, van fer desaparèixer cultures, religions i llengües imposant la seva religió i la seva llengua com a única, i usant a les indignes com a bèsties de plaer. El país veí n'està orgullós i ho celebra i enyora el temps en què al seu imperi no es posava mai el sol.

A la nostra colònia ens faria vergonya.

L'any 1812, a Cadis, van aprovar una Constitució, mal anomenada "La Pepa" pel fet d'haver-se aprovat el dia de Sant Josep, que era revolucionaria, el Rei per sobre de tot, hereditari, inviolable i amb dret a vet, les dones no tan sols no tenien vot sinó que no eren ciutadanes i lògicament tots els territoris i colònies eren un Estat únic i indivisible. Legalment!

La nostra colònia ja tenia Constitució pròpia el 1283, llavors érem lliures, encara no ens havien colonitzat.

Quan les colònies del país veí, tret de la nostra, es van independitzar, van enviar-hi milers de soldats a morir inútilment, van declarar que era un fet totalment inconstitucional, i estaven convençuts que "nos quitaron parte del territorio nacional".

A la nostra colònia ho sentim cada dia milers de vegades als mitjans del país veí. A nosaltres pensar així ens faria vergonya.

El país veí diuen que som de la seva propietat, que no tenim dret a decidir, ens han prohibit la llengua moltes vegades, ens han bombardejat moltes vegades, històricament sempre els hem pagat impostos superiors als seus, no podem decidir absolutament re, ja que tot és inconstitucional, no podem votar i ens atonyinen quan ho fem, quan aixequem la veu ens envien les tropes, ens posen multes milionàries, ens embarguen els béns, ens empresonen per parlar i potser aviat per pensar, ens controlen la correspondència escrita i electrònica, ens ocupen escoles i dependències administratives quan volen i a la força... Poden fer tot el que volen i només la majoria sempre superior dels seus vots ens pot concedir el dret a respirar el just perquè el puguem mantenir.

La nostra colònia no entén com la bona gent del país veí no ens deixa gaudir de la mateixa llibertat que ells gaudeixen. No entén com la majoria de països d'Europa que han viscut l'ocupació forastera no es posen al nostre costat.

El país veí que diu que és el nostre amo, que les nostres terres i persones som seus, que la llei és la seva i hem de complir-la tant si volem com si no. Mentre aquest país supera els 400 incompliments de les normatives Comunitàries, incompleix la seva pròpia Constitució, la Declaració dels drets Humans, la dels Drets dels Pobles, té per Cap d'Estat un hereu de Franco, i somia que és un Imperi abusant de la seva única colònia, nosaltres. Fa 77 anys van assassinar Companys, l'únic President democràtic assassinat pels feixistes el segle XX i sembla que n'estan orgullosos, es deleixen tornar-ho a fer.

Ara veurem com es consolen omplint les seves presons de presos polítics de la colònia, mentre els centenars d'imputats per robatori i corrupció es passegen pel món fent ostentació de la seva riquesa. No tenen prou jutges i fiscals, els han dedicat tots als colons i als roba-gallines.

Colònia: "Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d'una potència forana, regit generalment per una legislació especial."

Altres articles de Òscar Miró

1 Comentaris

j

joanV

Igda

20 d'octubre 2017.15:11h

Respondre

El gran dubte és si els temps han canviat i aquesta vegada ens alliberarem. O tornarem a ser sotmesos.

Estarán encantats de fer servir la violència. És difícil saber fins a quin punt la... Llegir més resistència ha de ser pacífica.

Això si, cas de perdre, quan tornem a revifar, estarà tot documentat: què, qui, com i quan.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.