En el transcurs de la vostra vida tots heu hagut de prendre infinitat de medicaments. Us heu adonat que no n'hi ha cap que parli català? Els prospectes són indefectiblement en la llengua de l'imperi i gairebé tan llargs com la Bíblia. I tots comencen igual: "lea todo el prospecto detenidamente antes de empezar a tomar este medicamento, porque contiene información importante para usted".

A partir d'aquest moment et converteixes en un malalt sever, insegur d'haver entès bé al doctor que te l'ha receptat i convençut que la teva ignorància et pot fer culpable d'eternes malalties.

Si tremolós intentes llegir que és el que prens, ets sents ignorant de no haver aprofitat millor les classes de química i tenir un precari coneixement del cos humà.

Les advertències abans de prendre el medicament són sempre clares. No el prenguis si tens menys de dos anys, si no saps si estàs prenyat, si dones de mamar, si ets al·lèrgic, si prens un medicament incompatible, si la pressió, si el cor, si la pròstata, si ets diabètic, si .... En tot cas el laboratori sempre es treu tota la responsabilitat dient-te que ho tornis a preguntar al metge o al farmacèutic.

La majoria de medicaments són compatibles amb l'ús de maquinària i conducció de vehicles. Però si et fa venir son o et mareja... vés, no condueixis.
Naturalment, el producte, a més de què t'expliquen a l'inici també conte una altra quantitat de components que et poden rematar si tens qualsevol altra malaltia que no sabies o no prens la dosi adequada al teu cas.

Quan et sembla haver descobert que no t'has de menjar el supositori o posar-te la píndola al cul i ja et sembla saber la dosi que et pertoca amb possibilitats de subsistir, arriba el capítol més llarg del prospecte: "Posibles efectos adversos".

Els efectes molt freqüents poden afectar a més d'1 de cada 10 pacients. Els freqüents, d'1 a 10 de cada 100 (les matemàtiques no són el seu fort). Els poc freqüents d'1 a 10 de cada 1000. Els rars d'1 a 10 de cada 10000. Els molt rars.... Per acabar dient-te que també pot tenir altres efectes de freqüència desconeguda, que ells no coneixen. "Tomayaaaaa!"

Quan et puja la febre és quan llegeixes un per un tots els possibles efectes adversos. Prendre qualsevol medicament et converteix en un veritable kamikaze, només ho pots fer cantant aquella vella cançó de la Guillermina Mota (si no vaig confós): "morir per morir, que sigui jove encara..."

No cal continuar llegint. Si vas al metge que t'ha receptat el medicament el primer que et dirà és: "no has de llegir els prospectes, si en fessis cas, no prendries cap medicament". I si li comentes que et provoca efectes adversos, te'n recepta un altre, i si aquest també en té, un altre... Funàmbul.

Resumint, amic meu, aquesta vida l'únic culpable de les teves malalties o la teva mort ets tu. El metge, el farmacèutic i els laboratoris ja t'han avisat. El pacient ha de saber que "qui arrisca pisca" i els laboratoris tenen clar que "qui no arrisca pisca més" .

No em queda paper per extrapolar aquesta experiència a la banca, o a la política, o a la justícia. Els que som raça de "culpables" sempre podrem pagar i veure per la tele com de bé que viuen els irresponsables.