Dimarts, 6/2/2018
1450 lectures

Sensacions o sentiments

Quan les teves mans que durant anys i anys han acariciat les pells més fines i torbat els racons femenins més subtils, s'han tornat tan arrugades que en elles no es reconeix la ratlla de la vida ni la de l'amor, cal que miris de no tremolar quan acarones una nina, quan suaument dones la pau.

Quan mires el cel i veus la lluna bellugar i d'Orió et costa veure'n l'espasa, mentre t'envaeix el blau del cel i del carro xic només en veus la Polar, és que els teus ulls ja van massa lluny i confonen el que veus amb l'infinit.

Quan el suau entorn del cul d'una deliciosa donzella només et dona música al cervell, la seva rialla et fa de marcapassos i el seu parlar és música celestial, és que ja ets un home i has après a estimar.

Quan la teva oïda ja no suporta una orquestra, ni respon als crits, ni entén mil veus alhora, és que t'ha arribat l'hora d'escoltar el plany del violí, el suau xiulet de la flauta, la veu dolça de l'amic i el murmuri tendre de la vella estimada.

Quan la vela de la teva nau només tremola amb vents suaus, les passes et duen per verds boscos atapeïts i l'asfalt butllofa els peus, potser t'ha arribat l'hora de volar delicadament pels teus records, seguir els vents a favor i gaudir dels verds i blaus o els rosats sols de tardor.

Quan veus que instintivament gires l'esquena a la gent que lluita pels diners, i el poder o la glòria et fan sentir nàusees, saps que podràs dir sempre més, i res més, el que penses, que voldràs viure milers d'anys però donaràs la teva vida pel que realment creus i les persones i terres que estimes.

Quan tots els ossos et fan mal i et sembla que ja no pots estar més cansat, un somriure, un raig de llum, una paraula amiga, un segon de felicitat, justifiquen tot el que hagis pogut patir durant segles.

Quan dormint somnies amb blanc i negre i els somnis es van repetint, agafa una cadira i seu al jardí, escolta l'òliba, parla amb el gos i explica-li com era l'escalfor de l'estufa de llenya quan tu tenies quatre anys o com corries davant les oques al corral i veuràs com t'escolta plaent. I si li parles sincerament del teu primer amor, veuràs com acosta el seu cap al teu genoll i et demana que li tornis a explicar.

Amic meu, la vida és tot el que tenim i és tan immensa que quan ens fem grans no ens cap tota a dins. Per sort podem aclucar els ulls i mirar enrere moltes estones i a la llarga tota una eternitat sense diners, poder ni glòria, podrem gaudir del que realment hem estat, retornar amb tots aquells que hem estimat i senzillament viure en colors.

Altres articles de Òscar Miró

1 Comentaris

E

Elisa

Igualada

6 de febrer 2018.14:06h

Respondre

I disfrutat llegin els teus comentaris decla vellesa si...mi sentit molt identificada amb varis d’ells
Enhobona ...ves escribin dons an saps un munt!!!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.