Els que sou soferts lectors dels meus escrits, m'heu sentit predicar moltes vegades la importància d'entendre al proïsme, i que per això cal escoltar-lo, cal observar els seus gestos, cal interpretar el que pensa i cal mirar profundament dins els seus ulls. El que no us he dit mai és que per entendre-us a vosaltres mateixos, sovint és molt útil mirar-vos al mirall. És bon hora el mati, quan la cara encara desperta del son i és menys capaç de fingir que sou aquella persona intel·ligent que preteneu ser.

A mitjans dels anys seixanta, un matí, veient-me al mirall, cara ensabonada i fent ganyotes tot intentant empaitar amb una maquineta d'afaitar els quatre pels escadussers que creixien diàriament a la meva barba, em vaig mirar als ulls i em vaig preguntar que fas? Un ràpid càlcul mental em va fer veure que si vivia 90 anys, em passaria l'equivalent de tres mesos, o sigui 129600 minuts fent aquesta feina diària. Va ser l'últim dia que em vaig afaitar, un cop de tisores ràpid mensual i guanyaria 90 dies de vida, tots per mi, per gastar-los en viure panxa al sol si volia, per estimar, per viatjar... Sense fer ganyotes i sent igualment el que sóc, encara més sent com sóc.

Vint anys més tard un bon dia em vaig mirar al mirall, a la mateixa hora del matí, tot estossegant, amb ressaca després d'una nit de gresca, tot cagant-me amb els paquets i paquets de cigarretes que m'havien transformat en un bronquític crònic. Els meus ulls eren més a prop de l'espill que no pas del meu nas, ploraven de veure la meva cara angoixada. Mai més he fumat una cigarreta. Vaig pensar que no tornaria a tocar el tabac fins als 90 anys i llavors, només un havà diari després de dinar.

Us podria explicar les meves mil aventures amb els meus ulls al mirall, moltes tristes i altres divertides, però cap de mentida. Si ets honest, quan et mires et veus. Hi ets tu i la teva vida.

I parlant de la meva vida, sabeu que si arribo a viure fins als 90, n'hauré dormit 26,25 anys, n'hauré passat 3,75 cuidant el meu cos i necessitats, o sigui 30 anys, una tercera part entre el llit, la dutxa i el servei? Ah, i 7,5 anys menjant, 1,65 estudiant, 10 treballant, 6,65 cuinant, netejant la casa o fent reparacions... I cap a la feina o l'escola hauré passat un altre any i mig i dos i mig mes en cotxe, tren, fent viatges de feina o de cap de setmana o entre malalties, visitant malalts, parint o en enterraments. Tot sumat, 60 anys dels 90 d'expectativa els hauré gastat fent tot allò que no em toca més remei a fer per sobreviure i tenir 30 anys per fer el que vull.

D'aquests 30 anys de lliure disposició, 22 els consumim abans dels 65. Els altres 8 després de jubilats. O sigui que se suposa que quan hem après a viure és quan tenim més temps per viure "lliurement" i quan les cames van més a poc a poc.

Preguntem-nos primer que hem fet amb els 22 anys de lliure disposició fins als 65? Família, amics, lectura, teatre, feina solidària, viatges, especulació, servei públic, cine, televisió, televisió... Cadascú es pot respondre si té la valentia de fer-ho. Fins i tot, pot acabar dient-se que fins amb la feina ha fet el que volia i ha estat feliç. Però diguem-nos-ho tot mirant-nos els ulls al mirall, fit a fit. Si la cara no fa ganyotes, és veritat.

Després ens podrem preguntar com podem acabar de consumir els 8 anys de vida lliure fins als 90 si tenim la sort d'arribar-hi.

Us puc garantir que si has après quelcom són els millors anys de la vida encara que et costa saber si somies o estàs despert, si recordes o estàs vivint, quan parles amb els arbres, la natura o els animals, quan el cel és a tocar de la terra i la mar. Saps que el pensament és lliure i els sentiments són nets. Has après a estimar profundament i vius el sexe suprem de l'esperit. Que pots dir i fer el que vols del que pots i no et cal mentir ni per pietat, has après a callar. Quan veus una pel·lícula, endevines que passarà i quan mires el cel tens una sorpresa a cada instant. No coneixes dues llunes iguals i cada pluja et mulla diferent.

Quan faci els 90 fumaré un havà cada dia després de dinar i en sucaré la punta al got de conyac com feia un molt vell exalcalde d'Igualada cada dia al Jardí.