No ens movem del Nova York dels 50. Com a Carol, la pel·lícula de què us parlava fa unes setmanes, el paisatge a Brooklyn és també el de la gran ciutat, però aquí és aquest barri emblemàtic el protagonista, que a mitjan segle XX continuà sent destinació de molts irlandesos que buscaven una vida millor. On vius, amb qui hi vius, qui són els teus veïns, què hi passa i què es pot fer allà on t’ha tocat viure; el lloc et marca, et defineix i et lliga, també. Aquesta és una de les lectures que podem fer d’aquesta història que ens explica John Crowley segons un relat de Nick Hornby. Però n’hi ha d’altres, de lectures, és clar, centrades en les persones que omplen aquests paisatges, les seves rutines, els seus lligams, obligacions, pors i ambicions. 

L’Eilis té a punt la maleta i embarcarà al vaixell que l’ha de dur a Amèrica. A Irlanda hi deixarà sa germana, que a partir de llavors estarà sola cuidant la mare. És gràcies als irlandesos que abans van arriscar-se en aquest viatge de futur incert que ara l’Eilis pot fer el salt amb certes garanties. A Brooklyn tindrà qui la rebi, però s’hi haurà d’espavilar; i en l’aprenentatge i el xoc de realitats comprovarem les distàncies, no només físiques, que separen aquests dos paisatges. 

Saoirse Ronan és la fantàstica Eilis. Amb ella viurem aquest drama d’anada i tornada. I amb ella al centre de la història l’escoltarem parlar amb la resta dels personatges que l’acompanyen a una banda i altra de l’Atlàntic. Dóna gust escoltar els diàlegs d’aquest film, intel·ligents i mesurats a parts iguals, gairebé teatrals en ocasions. Us n’enamorareu, de l’Eilis.