Noms amb pes. Jim, David i Paul, tres cineastes que ajuden a explicar el cinema americà dels últims 30 anys. No podeu desaprofitar l’oportunitat de veure o revisitar la seva filmografia, pràcticament totes les seves pel·lícules com a autors, més algunes en les quals  fan de guionistes, sobretot en el cas de Schrader, en aquest cicle que proposa la Filmoteca de Catalunya i que s’allargarà durant els mesos de juliol i agost.

Stranger than paradise, Blue Velvet, Taxi driver, Wild at heart, Affliction, Mullholland drive... pel·lícules que ens han acompanyat, que ens han trasbalsat, enamorat. Mirades diferents amb les quals vam connectar després de l’impacte inicial d’una novetat que et sacseja, amb l’alegria íntima de qui descobreix que a milers de quilòmetres d’on vius hi ha algú que t’explica una història estranya, però amb la qual, no saps com ni perquè, t’hi identifiques.

Som fills d’una cultura pop d’imatge i música que es converteixen, sovint enllaçades l’una amb l’altra, en motius referencials. Quan dic això penso sobretot en Jarmusch i Lynch, les imatges de les pel·lícules dels quals gairebé sempre recordo amb banda sonora incorporada. El cas de Schrader potser és diferent, tot i que Taxi driver, en el que va ser el seu primer guió per a Scorsese, ha esdevingut, en certa manera, també una icona pop.

Jarmusch, Lynch i Schrader: tres cineastes transcendentals, és el títol d’aquest cicle. Autors que amb les seves pel·lícules transcendeixen la realitat, situant-s’hi per damunt per a jugar-hi, creant-ne de noves, desxifrant-la, reinterpretant-la, entregant-nos-la com a regal. Un regal no sempre amable, però sí dels que et transformen, tal i com ho fan els clàssics.