6

Com cada nit vaig fer

un petó al coixí

just on hi ha el diamant

que és el melic

de l’àngel de la guarda.

L’endemà vaig anar

a les muntanyes,

necessitava respirar:

fumo massa dimonis.

Un camí

em va portar

a un meteorit

des d’on es veia

un paisatge amagat:

una fleca de rius i de blat

amb perfum intens

de pa negre

que de seguida

es va incendiar.

Aquella nit vaig fer

un petó cremat al diamant

perquè tots som víctimes

d’aquell pa impossible

i suat fins a la sang.

Jordi Guardans (1955)

Poema del llibre ABBA, Editorial Emboscall, Vic, 2006.