Última nit al costat de la finestra,

a la cambra i a fora. Són les set,

les nou, les deu. Les onze:

la llum de la lluna

convertia els nostres cossos en durs bisturís

d’una brillantor sinistra.

Una altra hora, la una, les dues, les tres,

les cinc: a la primera llum de l’alba

el teu cos sembla atrapat a la xarxa

de les venes, com un llençol

que ha anat lliscant durant la nit, agafat, però,

per una punta, com enganxat a les branques

de l’arbre mort enllà de la finestra.

Ieduha Amikhai (1924-2000), poeta israelià

Poema del llibre Clavats a la carn del món, traducció de Manuel Forcano, Editorial Proa, Barcelona, 2001