14

La cara va entrar com primer

que el cos, a dins de l’habitació.

No tenia res de l’escut de l’apariència

que es fa servir al carrer i a la sala d’estar:

al contrari, era el blanc més íntim

i més ferit – començant per la boca

per la veu, que no aconseguia emetre

paraula i sí, i sols, la respiració

anterior a l’alfabet, a la gimnàstica

de la gramàtica. El cos aleshores va entrar

corrent, intentant arribar-hi junt –

tot llenguatge – però sense tenir ningú

que llegís el que passà i passarà.

Armando Freitas Filho, brasiler (1940), del llibre Numeral, nominal, Edicions de 1984, Barcelona, 2004, traducció de Josep Domènech Ponsatí.

versió portuguesa:

A cara como que entrou primeiro

que o corpo, pelo quarto adentro.

Não tinha nada do escudo da aparência

usada na rua e na sala de estar:

ao contrário, era o alvo mais íntimo

e mais ferido – a começar pela boca

pela voz, que não conseguia emitir

palavra, e sim, e só, a respiração

anterior ao alfabeto, à ginástica

da gramática. O corpo então entrou

correndo, tentando chegar junto –

todo linguagem – mas sem ter ninguém

que lesse o que aconteceu e acontecerá.)