Divendres, 2/1/2009
694 lectures

Browning

10

Tanmateix l’amor, l’amor pur, és bell

i digne d’acceptació. Brilla el foc,

tant si crema al temple com a l’estopa;

com la flama de l’herba és la del cedre:

l’amor és foc. I quan dic exaltada

que t’estimo… fixa’t-hi bé… em veig

en els teus ulls transfigurada, esplèndida,

amb consciència dels nou raigs que viatgen

dels meus ulls als teus. No hi ha mai res baix

quan estima el menor; Déu rep l’amor

de la més vil criatura si ell el dóna.

I el que sento, en els trets inferiors

del que sóc, ara s’inflama i demostra

com l’Amor pot ennoblir la Natura.

Poema de l’autora anglesa Elizabeth Barrett Browning (1806-1861), del llibre Sonets del portuguès, Jardins de Samarcanda, coedició de Cafè Central i Eumo Editorial, Vic, 2006, traducció de Dolors Udina.

Versió anglesa

X

Yes, love, mere love, is beautiful indeed

And worthy of acceptation. Fire is bright,

Let temple burn, or flax; an equal light

Leaps in the flame from cedar-plank or weed:

And love is fire. And when I say at need

I love thee … mark!... I love thee – in thy sight

I stand transfigured, glorified aright,

With conscience of the new rays that proceed

Out of my face toward thine. There’s nothing low

In love, when love the lowest: meanest creatures

Who love God, God accepts while loving so.

And what I feel, across the inferior features

Of what I am, doth flash itself, and show

How that great work of Love enhances Natures’s.)

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.