Divendres, 3/6/2011
793 lectures

Cent becs

Voldria

tot i sentir cent becs arran de fetge

jugar-m’ho tot

Encendre

una passera sobre la lava ardent a mb la pedra

foguera que sento sota els peus

que em fa la passa forta descomptada concreta

L’eternitat se’m torna el breu contrasentit del mai

potser del sempre

Secreta

de la pedrera invisible de les vèrtebres quina columna

en podré fer abans que tot no cremi El fust se’m desfarà

sorra amic ja vell que va estrenyent cada nus de l’Anyada

Potser no arribaré ja mai al capitell per haver-me

escruixit el cap amb les estrelles Avui no ho sé

Ja no sé res Només que amb la pedra foguera sota els peus

Camino nit i dia

dins del meu temps accelerat pel sol Dins el meu temps

d’oxigen

tot i sentir cents becs arran de fetge

Felícia Fuster (Barcelona, 1921), poema del llibre D’altres camins, inclòs a

Obra poètica, Editorial Proa, Barcelona, 2010

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.