Deixa-t'ho tot a fora, i entra sol.

Un únic gaudi: construir amb allò que tens a dir,

amb allò que tens a dins, quan diu tan fosc i fi.

Dir i desdir. Filar i refilar.

I amable amb tot, i amb tu, fora símbols.

Una nua i llisa estesa de paraules

que pesin per si soles

amb les soles de vent,

que diguin i caminin ben soles

amb el solc natural,

sense l'ombra de l'hermeneuta mefistofèlic.

Si ho escolto millor

potser

serà possible

jugar a laberints de vetlla,

i conjugar amb tots els follets, bruixes i monstres gramaticals.

Recorda que el pronom es mou, en part, segons qui, què, a qui, per a qui.

Dia 10

Poema de Víctor Obiols (Barcelona, 1960), del llibre D'un juny dur, LaBreu Edicions, Barcelona, 2014